SÍ AL MILLOR ESTATUT

Durant tot el procés d’elaboració de la proposta del nou Estatut hem pogut veure com han estat molt controvertits diferents aspectes del mateix. En el debat al Parlament de Catalunya van ser moltes les corredisses als passadissos fins al darrer minut per intentar consensuar un text que poguessin signar la gran majoria de partits catalans, el resultat va ser que tan sols va quedar fora de l’acord el partit popular. L’automarginació del PP va respondre a un interès partidista i a una estratègia que tenia com a finalitat afeblir al president del govern José Luís Rodriquez Zapatero. Era una estratègia pensada i portada a la pràctica des del carrer Gènova.
El text aprovat al parlament era un text de màxims i responia al criteri dels grups nacionalistes d’elevar el llistó tot el possible per després establir una negociació amb Madrid que situés el resultat final en un text acceptable per a ells. Era, també, pura estratègia. Quan dic que és el millor Estatut no estic dient que és el millor Estatut possible, remarco la diferència i ho faig intencionadament. No és que vulgui estalviar un adjectiu és que considero que realment és el millor Estatut per als catalans.
Quan qualifico del millor estatut parteixo, però, de la premissa que les valoracions de qualsevol tipus sempre són subjectives i aquesta, per força, també ho és. Considero que és el millor perquè l’analitzo a partir d’una visió global, és a dir no el considero un estatut d’una comunitat autònoma aïllada, no és una illa en l’univers. Per contra, el nou Estatut és una norma legal que ha d’establir el marc competencial i d’actuació de la Comunitat autònoma de Catalunya, una comunitat, la nostra, que al mateix temps forma part d’Espanya i alhora de la Unió Europea. Tenir present aquests aspectes és necessari pe seguir l’argument de perquè considero que és el millor Estatut. Per tant ara i en aquests moments els resultat del procés respon a la realitat social i política de Catalunya a l’any 2006. Una realitat que evolucionarà i que molt possiblement farà que s’hagi de tornar a reajustar el marc polític de Catalunya dins d’Espanya i d’Europa amb les modificacions que calguin de l’Esatut que ara es sotmetrà a votació en referèndum.. Ser socialista és l’altre aspecte que tinc present. Perquè ser socialista vol dir creure i lluitar per la llibertat, per la igualtat, per la solidaritat i per tots els valors del republicanisme ideològic. Això es tradueix en l’actual debat en solidaritat interterritorial, en cohesió social, en una visió concreta d’Espanya on Catalunya continuï sent la locomotora econòmica, per aconseguir-ho necessita d’una part major dels recursos econòmics que produeix. De l’èxit d’aquesta fita en depèn també el progrés del conjunt de pobles d’espanya. Hem de mirar, doncs el nou sistema de finançament com un pas endavant per Catalunya però també de la resta d’espanyols i per tant ha de un avanç en l’enfortiment de la solidaritat.