Serietat en polítiques d’Interior,
senyora Obis
El primer que em sorprèn
de l'article d'opinió de la senyora Bea Obis en defensa de la Conselleria
d'Interior de la Generalitat de Catalunya és
que ho faci com a portaveu de CiU a l'Ajuntament de Lleida. Crec que confon posicions,
idees i conceptes i ho lamento perquè això no ajuda a millorar la gestió
tècnica
de l'administració i, menys encara, a la presa de decisions polítiques.
Aquest error de partida diu poc a favor de la senyora Obis com a
responsable política i l’alhora posa en evidència les persones que l'han assessorat al respecte. Per aquest
motiu, voldria contestar el seu article per aclarir-li alguns punts.
Sàpiga,
senyora Obis, que hi ha diferents moments que cal tenir en compte davant d'un
risc. Són
la previsió, la prevenció, la resposta a l’emergència generada pel risc i el restabliment de la normalitat. Una
actuació
correcta en cada estadi no sempre evita, però
sí
disminueix, el perill del següent i, per tant, els recursos necessaris per afrontar-lo.
La previsió és
reflexionar davant d’una possible situació
de risc i intentar preveure què pot passar, analitzar les circumstàncies,
la probabilitat que es produeixi, quins elements incideixen de forma positiva o
negativa, etc. Les diferents administracions utilitzen els recursos que tenen
al seu abast per saber què pot arribar a passar i, basant-se en això,
es fan els plans d'emergència corresponents, en funció
dels nivells administratius. En aquest sentit, res a dir.
On ja no coincidirem és
en la prevenció o en les mesures que cal prendre per evitar o minimitzar
un risc. Mentre l'Ajuntament de Lleida neteja periòdicament
les clavegueres, tal i com correspon, i en especial aquelles que poden estar
afectades pels aiguats, la Generalitat de Catalunya ha reduït
la seva despesa en la neteja de lleres dels rius i del sotabosc, ha disminuït
les torres de guaita i ha reduït els serveis preventius contra incendis, entre altres.
Tot això
suposa un increment de risc i un conjunt de conseqüències negatives que se'n poden derivar com,
malauradament, va passar al Pirineu amb els aiguats.
Pel que fa a la resposta de la
Generalitat a l’emergència produïda per les inundacions de muntanya, i en especial a la
Vall d'Aran, deixa molt a desitjar. Durant l’episodi
es pot fer poc per evitar-lo. Però l’actuació passiva del Govern va perjudicar els aranesos, que van
haver d’esperar
més
temps del que calia per tenir restablerts els serveis bàsics
i imprescindibles. Parlo, per exemple, pel fet de no haver demanat els recursos
materials, com helicòpters, i els humans que estaven a la seva disposició
de la Unitat Militar
d’Emergències.
Si ens centrem en els aiguats que van
caure a Lleida i que van inundar diferents zones i edificis de la ciutat, en
aquest cas sí que es va fer ús d’aquests recursos existents. Si no, s’haurien
exigit els serveis dels Bombers a la Generalitat.
No em contesta i m'agradaria saber per
què
després
de tres anys el president de la Generalitat, Artur Mas, encara no ha convocat,
tal i com li correspon, la Junta de Seguretat de Catalunya que ell presideix i
que és
l'òrgan
de coordinació per excel·lència de la seguretat a Catalunya.
Senyora Obis, si us plau, no impliqui
els cossos operatius en emergències que han actuat professionalment. El problema ve de
les males decisions polítiques que està prenent CiU al govern actual de la Generalitat en temes
de seguretat. Per tant, insisteixo. No és un problema de Mossos d’Esquadra
o de Bombers, els sindicats dels quals estan denunciant la manca de recursos
que el Govern hi destina. És un problema de decisions polítiques
errònies
d'Interior que, per això, fa aigües.
Joan Gómez
López
Secretari de Polítiques
de Seguretat
@joangomezlopez
