09 de febrer, 2006

Una mica de seriositat amb les caricatures



Contra l’opi del poble l’antídot és viatjar. Aquesta podria ser una reflexió en veu altat feta davant la reacció que el món islàmic ha tingut per unes, aparentment inofensives, caricatures. Una reflexió més acurada ens portaria a introduir molts matisos a aquesta afirmació. Per exemple que molts dels islamistes radicals, i en especial aquells que consideren que l’islam justifica, fins i tot propugna, la mort de l’infidel i per tant també el terror indiscriminat, han crescut i s’han educat en barris i ciutats occidentals, per tant han conegut altres realitats diferents a les que existeixen en el món àrab, i això ho han fet sense haver viatjat.

El conflicte entre llibertat d’expressió i creences religioses és un problema amb arrels molt més profundes i té una anàlisi complexa. Ara bé no em resigno a fer un apunt sobre el mateix. La gènesi d’aquest problema està relacionat amb la manera d’entendre el que és “la vida” i de com s’ha donat resposta als interrogants que aquesta ens ha anat plantejant històricament pel fet de tenir-ne. Què és la vida? Per què morim? Què queda i que hi ha després? Hi ha una vida superior? D’on ve la vida? etc. Tot plegat té molt a veure amb el fet de que som éssers vius i que tenim la capacitat de racionar. Ha estat la capacitat de racionar la que al llarg dels segles ens ha fet plantejar les preguntes i la que al mateix temps ha donat la resposta i aquesta no ha estat altra cosa que la religió. Religions que han evolucionat a un ritme diferent als coneixements nous que s’han anat adquirint amb el raciocini humà.

Que hi pugui haver un desajust entre ciència i religió vol dir que un avança en positiu i l’altre en negativament?, és evident que no. Trobaríem exemples positius i negatius del que ha representat tant la religió com la ciència per a l'home, ara bé el que és imprescindible, per evitar que els desajustos entre coneixement i religió es converteixin en conflicte, és que hi hagi tolerància i comprensió entre aquests dos valors. Evidentment això significa que en l'aplicació dels dos conceptes, per part dels homes es faci amb una gran dosi de respecte d'una persona per l’altra i el que aquesta pensi i opini. En definitiva tot allò que es pretén serveixi per fer el bé no pot ser utilitzat com a excusa per produir mal ja que de no ser així la ciència la religió i qualsevol altre valor deixa de ser vàlid per donar resposta a la vida i facilitar la convivència.