La manca d'arguments de Gavín

Fa uns dies escrivia en l’article d’opinió “Lleida m’agrades” com l’oposició a l’Ajuntament de Lleida havia iniciat la campanya electoral de les eleccions municipals amb desmesurada antelació i amb una dinàmica que, de seguir la línia que portava, reproduiria la barroera i nefasta campanya de 1987. En aquell moment feia aquesta reflexió a partir del que es deia a la pàgina web del cap de l’oposició a Lleida i que paral·lelament, de manera orquestrada, es repetia insistentment als mitjans de comunicació per ell mateix i per altres membres del seu equip. L’article denunciava ja en aquell moment que a partir de fets anecdòtics l’oposició volia generar un estat d’opinió negatiu i encrespat en la ciutat de Lleida.
En aquests moments passades unes setmanes, malauradament, la meva percepció inicial s’està confirmant. El cap de l’oposició està deixant de banda els assumptes importants de ciutat que són els que interessen realment als lleidatans i sols es preocupa per centrar la mirada de l’opinió pública en aquelles anècdotes intrascendents per a la ciutat però que ell i el seu equip s’encarreguen de magnificar per pura estratègia. L’única explicació que es pot donar a aquesta situació és que l’equip de Gavín és conscient que no tenen una proposta alternativa real a l’equip de govern encapçalat pels socialistes i per això fan soroll mediàtic pensant que d’aquesta manera s’impedirà veure i comparar els programes i les propostes dels diferents grups.
La prova que demostra el que estic dient és el fet que Convergència i Unió utilitzi els plens municipals per focalitzar tot el debat en l’autoria d’un power point i d’un correu electrònic. Que el cap de l’oposició utilitzi el Ple de l’estat de la ciutat per fer aquestes denúncies i centrar el debat al voltant d’aquest fet i deixi de banda l’ocasió, immillorable per un grup en l’oposició, que representa el debat de l’estat de la ciutat per remarcar els aspectes, que ell i el seu grup, consideren negatius de la gestió municipal realitzada al mateix temps que aprofita per fer les seves propostes polítiques alternatives i així eregir-se en alternativa creïble per a les properes eleccions municipals, és, senzillament, incomprensible. Però sorprèn encara més que es reafirmi en aquesta estratègia i sigui aquest el mateix argument utilitzat posteriorment en el ple ordinari on, teòricament, es debat la política municipal i es fiscalitza la gestió de l’equip de govern.
Que un partit i els seus membres critiquin les actuacions i les polítiques dels altres partits entra dins del joc democràtic, sempre i quan no afectin a la integritat moral de la persona o l’activitat a la qual es critica, i és evident que allò que denuncia Gavín no és el cas. Tots hem estat i som criticats, jo mateix he estat criticat en un to no gaire amable a la pàgina web del Gavín i no per això m’he rasgat les vestidures tot i que alguns dels comentaris ratllaven la manca d’educació. No vull dir amb això que m’agradi la crítica, però el que és segur és que deploro la que no és constructiva i porporcional.
Per això sorprèn que el líder local de CiU denunciï una persecució a la seva persona quan els titulars dels diaris sols parlen de les denúncies que ell fa a terceres persones. Que parli de boicot quan els altres opinen o simplement l’interroguen en un acte públic i obert a les preguntes dels assistents és com a mínim sorprenent. Cal fer evident i desautoritzar l’actuació negativa del cap de l’oposició, per això des de l’equip de govern s’ha realitzat una auditoria del sistema informàtic de la Paeria que demostra la incorrecció de les afirmacions realitzades, de manera tant transcendent, pel cap de l’oposició. La rectificació que requereix la incertesa de les seves afirmacions hauria de ser de la mateixa dimensió que la denúncia feta però sembla que aquesta no és la intenció. És més sembla que el nacionalista pensa i aplica el dit popular de “mancilla que algo queda”.
Els fets d’aquests dies donen a entendre que Gavín està desorientat i no sap per on criticar la gestió troncal de l’equip de govern per això se’n va per les rames. La renovació que diu vol per a Lleida no es veu proposada per enlloc, per contra, es dedica a utilitzar la caixa de ressonància de l’activitat política local que és el Ple municipal per parlar de coses que als ciutadans preocupen molt poc. Parla de joc brut quan no juga del tot net i es fa evident la seva mancança de propostes i de renovació tal com denuncien les joventuts socialistes.

Article publicat al diari gratuït Bondia el dia 12 de juliol

Apunt 6: Menyspreu d'Artur Mas pels vots

Dia sí i dia també Artur Mas està apel·lant a que el proper govern de la Generalitat ha de ser encapçalat pel cap de llista de la formació o federació política que obtingui més escons. En aquest plantejament hi ha, com a mínim, un menyspreu de Mas cap a els electors considerats individualment. Dic que menysprea els votants o, com a mínim, no considera que tots siguin iguals i el seu vot tingui el mateix valor, ja que si realment considerés que el valor de tots els vots és igual el seu plantejament de que governi el partit-federació amb més escons hauria de ser diferent i plantejar que hauria de governar el partit o coalició amb més vots. No hauria d’oblidar que els electors seran representats segons la distribució d’escons que estableix el règim electoral transitori establert a l’estatut de 1979. L’altre aspecte que Mas hauria de tenir en compte és que són tan lícites les coalicions que es fan abans com les que es pacten després del resultat electoral. Dic això perquè Mas representa una Federació de dos partits Convergència Democràtica i Unió Democràtica per tant el que hauria de fer, si vol ser escrupulós amb la tesi que defensa de que governi l’opció que obtingui més escons, és diferenciar en la seva federació els escons de Convergència dels obtinguts per Unió i dir que ell no optarà a presidir el govern si Convergència no obté més escons que cap altra partit. Qualsevol altre plantejament és tendenciós i sols està plantejat des de l’interès particular d’aconseguir la presidència de la Generalitat sense que tingui, per a ell, gaire importància la voluntat del poble considerat ciutadà a ciutadà ni les majories que es poden establir al Parlament de Catalunya que és, en definitiva, on s’elegeix el President de la Generalitat.

Les prioritats en la despesa a les institucions governades pel PP

He rebut un mail en el que es facilita una sèrie de detalls de la visita de Benet XVI a València que són força interessants i com que no tindran difusió en els mitjans de comunicació comercials he considerat oportú penjar aquesta informació en aquest blog, així aquells que accedeixin i els interessin puguin tenir aquesta informació.


QUE SE SEPA:1. Hace más de un año el Gobierno de España, para intentar disminuir la gran deuda de la Seguridad Social, repartió entre las Autonomías una enorme cantidad de millones de euros. La Comunidad Valenciana, una vez recibido esos fondos, decidió que con ellos podía hacer "lo que estimara más urgente", no dio ni un céntimo a la Sanidad y consideró prioritario los preparativos para la Visita del Papa a Valencia y la celebración de la Copa de América. El resultado es que en Valencia, si a uno le sacan sangre, no pueden entregarle después una tirita, porque no hay dinero para ese derroche, mientras que se han invertido millones en preparativos de celebraciones, la primera la del Papa.2. Para que el Papa duerma una noche en Valencia se ha construido, dentro del Palacio Arzobispal, una suite de estancias lujosamente adornadas que han costado una fortuna y que sólo van a servir para una vez. Al mismo tiempo se han construido estancias para todos los obispos, dicen que en número de 85, que van a acompañar al Papa.3. Como preparativos de seguridad se ha decidido que las líneas de metro que pasan justamente por debajo del itinerario del Santo Padre sean cerradas y vigiladas después de un profundo examen por colocación de hipotéticas bombas. Es mucha casualidad que al día siguiente de la primera inspección haya habido un accidente que ha causado 42 muertos.4. Durante la estancia papal serán desactivadas las antenas repetidoras de los teléfonos móviles, para minimizar atentados, no colapsar las líneas y facilitar comunicaciones, dejando a medio millón de usuarios son cobertura.5. En todo el Centro de Valencia, y en las cercanías del recorrido triunfal, la policía, copiando a la policía norteamericana de Bush, ha visitado casa por casa pidiendo a los vecinos que hagan de espías y que comuniquen inmediatamente si han observado a alguna persona desconocida que haya alquilado recientemente pisos, por la sospecha de que pudieran ser terroristas que preparasen un atentado.6. Como se calculan para los días próximos unas temperaturas de 40 grados se han acondicionado, en todos los lugares en los que el Papa descienda de su papamóvil, sofisticados sistemas ocultos que crean miniclimas para rebajar la temperatura a unos 24 grados, con un coste aún no comunicado.7. Dada la descomunal aglomeración de gente que está prevista, y la ingesta abundantísima de líquidos, se van a proporcionar al público gratuitamente las botellas de agua que precisen, como medida muy previsora. Curiosamente, en los hospitales de Valencia, si un enfermo desea beber ha de comprarse la botella de agua en los expendedores de los pasillos a precio de un euro.8. Valencia se ha inundado de decenas de miles de urinarios-cagaderos que bordean las avenidas de mayor aglomeración de gente. El terrible calor, y la fealdad de dichas cabinas, dan una nota maloliente a la ciudad desde hace semanas, pero la pregunta es cuánto ha costado importar esos artilugios y qué va a hacerse después con ellos.9. Para hacer una misa con 3.000 concelebrantes se ha levantado un gran túmulo con un altar de 2.500 metros cuadrados en el espacio del antiguo río, convertido desde la Democracia en lugar de esparcimiento y paseo, pero con la gravedad de que para realizar tal obra ha sido preciso talar árboles, algunos muy antiguos, que daban sombra a los que corrían practicando deporte o simplemente paseando. También se ha levantado una costosa cruz luminosa de 35 metros de alto que será desmontada en cuestión de horas después de la visita.10. Los desgraciados vecinos que vivan en el centro, o en calles adyacentes al recorrido papal, tienen ya prohibido aparcar sus coches en dichas calles y han sido invitados a llevarlos a las afueras. Al mismo tiempo, los vecinos propietarios de garajes tendrán prohibido sacarlos al exterior, y no sólo eso, sino que tendrán que demostrar a la policía documentalmente que dichos vehículos les pertenecen.11. El gasto en jardinería del Ayuntamiento de Valencia, que es famoso por lo costoso (sólo el largo Puente de las Flores, hecho de jardines que se cambian por completo con cada estación del año, ya se lleva cantidades de dinero capaces de hacer rico a los concesionarios) se ha incrementado enormemente al cambiar las flores perecederas de los jardines por compuestos de colores amarillo y blanco, los colores del Vaticano.12. Como el servicio de taxis y autobuses quedará anulado, los enfermos crónicos que precisan atención ambulatoria en hospitales, por radioterapìa, quimioterapia y otras terapias, están padeciendo una angustia añadida para la que aún no se les ha dado solución.13. Desde hace casi un mes importantísimos puentes que atraviesan el antiguo cauce del río están cortados al tráfico por exageradas medidas de seguridad, causando un tremendo trastorno a los ciudadanos.14. El Ayuntamiento ha publicado un bando invitando a la población a que engalane sus balcones con banderas papales o el lema "Valencia te espera". A fecha del día 4 hay poquísimas, y un tercio de colgaduras indican "Jo no t'espere". Con seguridad, en la televisión no saldrá nada de esto.15. Para mantener el orden durante la visita, o no se sabe para qué, se han retraído de otras ciudades españolas 5.000 policías de uniforme.16. Como rechazo a toda esta serie de gastos fastuosos, impropios de una religión que en sus orígenes pregonaba la humildad y rechazaba la ostentación, se han producido algunos fenómenos de rebeldía. Por ejemplo, las largas colas, vigiladas por un ejército de municipales, por cierto, que se han formado en puntos donde los ciudadanos que lo deseaban firmaban un documento de apostasía, dirigido a la Iglesia y al Ministerio de Justicia, solicitando ser borrados de la lista de "católicos oficiales", pues por el simple hecho de haber sido bautizados sin su autorización cuando eran niños ahora multitud de españoles aparecen catalogados como católicos en las estadísticas, como por haber comprado una vez en El Corte Inglés aparecen como clientes permanentes y reciben publicidad. Al mismo tiempo, como acto muy pacíficamente agresivo, están proliferando los ciudadanos vestidos con camisetas negras en las que, en letras blancas, se lee la provocadora frase "Rita, ¿el Papa sabe lo tuyo?". Rita es la alcaldesa, conocida por determinadas y muy lícitas tendencias personales.17. Muchos propietarios de pisos con vistas al recorrido del papamóvil o a los lugares de la misa sí van a ganar muy lícito dinero y todo lo anterior les preocupa muy poco. Son los que están alquilando para unas horas sus balcones o pisos a precio hasta de 18.000 euros, como puede verse en fotos o anuncios publicados ya por la prensa.
QUE SE SEPA. NADA DE ESTO SE VA A DECIR EN TELEVISIÓN NI EN PRENSA, PARA NO MOLESTAR O PARA NO PASAR EL QUE LO DICE POR PERSONA DE IZQUIERDAS, DESAGRADABLE, IMPÍA, MALVADA, ATEA, PERVERTIDORA Y DESAGRADECIDA.Recordatorio: Jesús entró en Jerusalén montado en un burro y durmió esa noche al raso bajo un olivo.

El proper President de Catalunya

En un sistema d’elecció parlamentaria del president del govern governa qui té el suport de la majoria del Parlament. En aquests sistemes el President del govern no és elegit directament per la ciutadania com succeeix en els sistemes presidencialistes sinó que ho és mitjançant els representants parlamentaris que han estat elegits, prèviament, pels ciutadans. No entraré a valorar quin dels dos sistemes és el més adequat si el presidencialista on el d’elecció parlamentaria, això seria un altre debat, el que si cal fer és evidenciar el maniqueisme d’aquells partits que proposen un camí intermedi i amb les mancances dels dos sistemes, és a dir que el President sigui d’aquell partit que obté més diputats obviant, per tant, que ni el partit, ni el presidenciable, en qüestió ha obtingut la majoria absoluta de vots dels electors ni tampoc té la majoria necessària en suport parlamentari per ser elegit. La proposta de CiU de que ha de governar el partit que obtingui mes diputats és una prova més, i molt clara, que demostra que, a pesar de que legislatura que finalitza ha estat dedicada fonamentalment a l’Estatut, l’obra de govern ha estat important i serà valorada molt positivament pels electors, i ells ho saben. Uns electors que en base a aquesta obra de govern previsiblement tornaran a donar suport majoritari a l’esquerra, jo diria més, penso que els resultats faran possible un govern monocolor del PSC o amb algun pacte molt diferent del tripartit.

Montilla el proper president de la Generalitat de tots

Montilla en la Cadena SER (Foto: Pedro Menéndez)

El proper Consell Nacional del Partit dels Socialistes aprovarà, amb tota seguretat, la candidatura de Josep Montilla a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Tinc el convenciment que ho farà per unanimitat de tots els consellers nacionals, perquè el màxim òrgan de direcció del PSC coneix millor que ningú les característiques personals i polítiques del secretari general del partit. Sols cal fer una ullada a la història recent, en els anys que Montilla porta de primer secretari del PSC i, prèviament, com a secretari d’organització. En aquest temps ha demostrat a bastament la seva capacitat de lideratge i direcció, ha aconseguit fer que desapareguessin amb una actuació prudent i encertada les tensions, per altra banda normals per la dimensió i incidència pública del PSC, entre les diferents sensibilitats que convergeixen en el si del partit. Les dots per gestionar el dia a dia del partit són indiscutibles, sense protagonismes ni estridències però amb efectivitat.
Montilla no és una persona mediàtica que busca el titular fàcil i la foto ràpida, és per contra una persona discreta i rigorosa que fonamenta i argumenta les coses que diu i planteja.
En ell reconeixem una persona enormement coneixedora i preocupada per les coses que incideixen en la vida quotidiana dels ciutadans, treballa incansablement perquè el govern doni la resposta adequada a totes i cada una de les situacions que l’administració pública genera.
La seva solvència en la gestió dels assumptes públics està provadissima, recordem el seu pas per l’Ajuntament de Cornellà i l’etapa com a president de la Diputació de Barcelona, tot això abans de ser ministre d’Indústria.
El proper govern de la Generalitat de Catalunya tindrà un nou marc competencial més ampli fruit de l’Estatut d’autonomia recentment aprovat. Un Estatut que exigirà per al seu desenvolupament que el proper govern tingui una actuació seriosa i responsable, que aposti per la col·laboració amb Espanya i defugeixi de la confrontació tant habitual a les passades legislatures. Un govern que al mateix temps defensi amb fermesa els interessos de Catalunya. Recordant les paraules de Montilla “ Catalunya necessita un govern que resolgui problemes, no que en creï”.
Montilla és una persona seriosa, responsable i coherent, ningú ho discuteix, ni els seus adversaris més acèrrims. Són característiques que juntament amb les dots de gestió i direcció el converteixen en el líder idoni per presidir la Catalunya segura i estable que volem la majoria de catalans. Serà la majoria de catalans, amb els socialistes al capdavant, els que faran que hi hagi la correlació de forces necessària en el Parlament de Catalunya que faci possible l’elecció de Montilla com a President. Estic convençut que la distribució d’escons al Parlament de Catalunya farà inviable l’anomenada Sociovergència. Un govern de coalició entre PSC i CiU sols tindria sentit si fos la única possibilitat de govern estable per a Catalunya.
Estic convençut que Montilla serà el proper President d’esquerres que governarà per a tots els catalans. Serà la culminació del projecte col·lectiu d’una Catalunya inclusiva on tots els catalans són importants i on tots són partícips en el desenvolupament del projecte comú.
El primer secretari dels socialistes s’implicarà en el govern de Catalunya des del socialisme amb renovada il·lusió, amb visió de país i amb sensibilitat per tot allò que preocupa a les dones i els homes que viuen i treballen a Catalunya. Vull recordar aquí el que va escriure de Montilla una persona que el coneix molt bé com és el diputat al congrés Dani Fernandez que deia: “...tot just vint-i-quatre hores després de ser proposat -per unanimitat de la comissió executiva del PSC- candidat socialista a la Presidència de la Generalitat de Catalunya va començar a parlar de formació, de qualificació laboral, de recerca, de desenvolupament i innovació, d’infraestructures, de competitivitat... En definitiva de Catalunya”.
Montilla és, no hi ha dubte, el millor candidat a President de la generalitat. El President que necessita Catalunya per afrontar els reptes que els propers anys haurem de superar com a país.

Les apostes pel substitut de Montilla continuen

Al mes d’agost, segons ha comentat Zapatero, es produirà la substitució de Josep Montilla al capdavant del ministeri d’Indústria. Com sembla que les travesses per qui ha de substituir-lo no sols continuen sinó que sembla que es produeixen moltes més vull recordar aquí la que va ser la meva aposta personal i que ja vaig manifestar fa uns quants dies. Amb Zapatero coincideixo en moltes coses espero que amb això també.
Com que no té sentit tornar a inventar el ja inventat per saber quina era aquesta aposta sols cal que clikeu a l’enllaç de sota.

http://joangomezlopez.blogspot.com/2006/06/el-substitut-de-montilla-al-ministeri.html