Ara toca més feina

Un cop refrendat l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el passat dia 18 de juny pel 73,9% dels votants cal pensar en el futur. Un futur que ha de tenir com a premissa treballar per desenvolupar el nou marc estatutari amb l’objectiu de generar més benestar pel conjunt de ciutadans. El primer pas en aquest sentit serà la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya. Tots els líders polítics han manifestat la necessitat de convocar-les el més aviat possible. D’aquest mateix parer és el President de la Generalitat Catalunya, Pasqual Maragall, que és qui té la potestat legal per fer-ho. En aquests moments es treballa amb dos dates possibles el 22 d’octubre o el 19 de novembre, sigui quina sigui de les dos, sembla que és segur que a finals d’any hi haurà nou govern, el temps ens dirà qui el presidirà.
El nou govern haurà d’endegar tot un seguit d’iniciatives legislatives destinades a desenvolupar l’Estatut aprovat com és per exemple el títol primer de Drets, Deures i Principis Rectors, encara que en aquests cas actuarà la disposició transitòria primera durant dos anys, mentre no es canviï la normativa, per a aquelles normes que estiguin en contradicció amb el nou text estatutari. Caldrà també que les Corts espanyoles es posin a treballar, i de valent, per modificar totes aquelles lleis que han d’adaptar-se al nou marc jurídic que, en referència a Catalunya, estableix l’Estatut. Són moltes i algunes de importància transcendental i que requereixen de l’aprovació de lleis orgàniques per ser regulades.
Per tant a partir de l’entrada en vigor del nou Estatut s’obren dos fronts de discussió política, un a nivell de Parlament espanyol i un altre al Parlament de Catalunya. En el primer cas s’hauran de modificar normes que adaptin les existents a la nova realitat, entre altres aspectes caldrà establir el nou marc d’actuació de la justícia a Catalunya reconeixent les noves facultats atribuïdes al Tribunal Superior de Catalunya, la creació del Consell de Justícia de Catalunya, així com les competències de la Generalitat sobre l’Administració de Justícia. També s’haurà de modificar les normes estatals per tal que tinguin en compte les noves competències financeres de la Generalitat, l’Agència tributària catalana, etc. Tot això sense oblidar l’esperit i la voluntat solidària que el nou model de financiació no oblida sinó que reforça. Estic convençut que els debats en el si del Congrés dels Diputats per tramitar totes aquestes modificacions legislatives tindran dos constants, una que consistirà en la permanent oposició del PP, esperem, però, que aquesta previsió no es compleixi per bé de la convivència amb la resta de territoris d’Espanya i que la sensatesa retorni al grup popular, i una altra que serà la plena voluntat dialogant de la resta de grups parlamentaris de Madrid per tal d’aconseguir els millors acords que donin els millors resultats pe tots.
L’altre front, el del Parlament de Catalunya, serà molt més complex de gestionar ja que hi haurà dos temes a tractar, entre molts altres, sobre els que, a priori, sembla que serà força complicat que tothom estigui d’acord i que requeriran d’un plus de bona voluntat per totes les parts. Un serà el de la distribució territorial i la configuració de l’administració local que es deriva de la creació de les vegueries que estableix el nou Estatut. L’altra serà la nova llei electoral. Pel que fa a les vegueries caldrà especificar, ja que l’Estatut aprovat no ho fa, quantes hi ha d’haver, quins han de ser els seus límits territorials i competencials, on s’ha d’ubicar la corresponent capital de vegueria i el seu corresponent consell. I parlant de distribució administrativa no hem d’oblidar que caldrà regular quin haurà de ser el paper dels Consells Comarcals en el nou marc organitzatiu. Pel que fa a la nova llei electoral caldrà veure si finalment el sistema electoral és estrictament proporcional i es fa una llei on tots els vots tinguin el mateix valor real. Garantir la representació adequada de tots els territoris no implica necessàriament que hagi demarcacions suprarepresentades i d’altres infrarepresentades. La possibilitat que dóna l’Estatut d’incrementar el nombre de diputats fins a 150, els 135 que hi ha en aquests moments, ha de servir per compensar els actuals desequilibris del sistema d’elecció apropant-nos a una major fidelitat de la màxima d’un home un vot.
Espero i desitjo que l’experiència que hem tingut els darrers mesos en el debat de l’Estatut serveixi per no tornar a caure en la mateixa situació i reservar per la cuina interna les discrepàncies i les sortides de to. Repetir als medis de comunicació els debats esgotadors en cada una de les modificacions legislatives que s’han de produir pot tenir conseqüències nefastes en l’electorat. Per contra tot el procés que s’ha d‘iniciar de desenvolupament de l’Estatut ha de servir per fer pedagogia sobre la importància que té i ha de tenir l’Estatut en la vida quotidiana de les persones, per al seu benestar i qualitat de vida. A partir d’ara han de quedar superades les estratègies de partit dirigides a situar-se en millor lloc a la foto finish que ha planat durant l’elaboració de l’Estatut. S’ha de pensar més en els resultats a aconseguir que en qui es posa la medalla.