L’aposta per la conciliació d’Àngel Ros
La ciutat de Lleida té una dimensió territorial que la caracteritza per tenir tots els serveis a una distància no superior als deu quinze minuts de distància del transport públic. Aquesta condició fa que, a priori, la distribució de les tasques a realitzar quotidianament pels ciutadans no tingui la carrega de consum de temps en desplaçaments que tenen a les grans ciutats.
A més, l’evolució econòmica i social de les societats occidentals, i amb elles la de Lleida, ens porta un estat de benestar que ha millorat enormement la nostra qualitat de vida, però, a la vegada, ha distorsionat la nostra distribució del temps per a les diferents obligacions, necessitats o inquietuds que ens són consubstancials de les persones com a éssers socials.
Una bona mostra del que diem és l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació que ens permeten estar permanentment connectats al món més enllà del nostre entorn immediat: telèfon mòbil, internet, correu electrònic, etc. Però, alhora, estan fent que la nostra jornada laboral no finalitzi quan sortim del lloc de treball sinó que es perllongui més allà de l’horari laboral tradicional.
Al mateix temps el progrés ens està permetent utilitzar tota una sèrie d’estris que faciliten o supleixen activitats domèstiques que han requerit, històricament, moltes hores de dedicació per a desenvolupar-les i en molts casos una discriminació social per a qui les desenvolupava.
Modificacions en l’elecció del nostre lloc de residència, de la nostra manera de viure i distribuir les tasques en el temps afecta a aspectes de la vida i la convivència que no poden suplir les màquines com són la cura, l’amistat, l’estima, etc. i demanden una reflexió profunda i d’apostes decidides en les que participin el conjunt d’agents que hi estan implicats.
Propostes com les que està fent i duent a terme Àngel Ros que es basen en la cooperació interinstitucional i amb els agents socials. Propostes que tenen com a objectiu millorar la qualitat humana de la ciutat de Lleida i amb ella la dimensió fraternal de tots els seus ciutadans.
Una reflexió del conjunt d’agents implicats que ens permeti donar una resposta coherent que possibiliti, mitjançant polítiques sobre els nous usos del temps, un millor aprofitament dels recursos existents.
La ciutat de Lleida té una dimensió territorial que la caracteritza per tenir tots els serveis a una distància no superior als deu quinze minuts de distància del transport públic. Aquesta condició fa que, a priori, la distribució de les tasques a realitzar quotidianament pels ciutadans no tingui la carrega de consum de temps en desplaçaments que tenen a les grans ciutats.
A més, l’evolució econòmica i social de les societats occidentals, i amb elles la de Lleida, ens porta un estat de benestar que ha millorat enormement la nostra qualitat de vida, però, a la vegada, ha distorsionat la nostra distribució del temps per a les diferents obligacions, necessitats o inquietuds que ens són consubstancials de les persones com a éssers socials.
Una bona mostra del que diem és l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació que ens permeten estar permanentment connectats al món més enllà del nostre entorn immediat: telèfon mòbil, internet, correu electrònic, etc. Però, alhora, estan fent que la nostra jornada laboral no finalitzi quan sortim del lloc de treball sinó que es perllongui més allà de l’horari laboral tradicional.
Al mateix temps el progrés ens està permetent utilitzar tota una sèrie d’estris que faciliten o supleixen activitats domèstiques que han requerit, històricament, moltes hores de dedicació per a desenvolupar-les i en molts casos una discriminació social per a qui les desenvolupava.
Modificacions en l’elecció del nostre lloc de residència, de la nostra manera de viure i distribuir les tasques en el temps afecta a aspectes de la vida i la convivència que no poden suplir les màquines com són la cura, l’amistat, l’estima, etc. i demanden una reflexió profunda i d’apostes decidides en les que participin el conjunt d’agents que hi estan implicats.
Propostes com les que està fent i duent a terme Àngel Ros que es basen en la cooperació interinstitucional i amb els agents socials. Propostes que tenen com a objectiu millorar la qualitat humana de la ciutat de Lleida i amb ella la dimensió fraternal de tots els seus ciutadans.
Una reflexió del conjunt d’agents implicats que ens permeti donar una resposta coherent que possibiliti, mitjançant polítiques sobre els nous usos del temps, un millor aprofitament dels recursos existents.
