Pasqual Maragall

La renúncia a tornar-se a presentar a la reelecció de Pasqual Maragall tanca una etapa en la trajectòria de servei al país d’aquest prohom de Catalunya. Han estat molts anys de treball en els diferents nivells de responsabilitat política els que marquen la seva trajectòria. En el seu haver hi ha moltes fites importants aconseguides. Entre totes podem destacar, com una de les més significatives, la seva aposta per ficar Barcelona i Catalunya en el mapa internacional. L’objectiu el va aconseguir amb l’organització dels jocs olímpics de Barcelona 1992. Des d’aquell moment Barcelona és una de les ciutats europees de referència i una de les que més visitants rep, amb tot lo que això significa de positiu per al país. El darrer objectiu assolit en la seva dilatada carrera política ha estat la consecució d’un nou Estatut per Catalunya. El seu antecessor un estadista reconegut com Jordi Pujol mai va poder o voler intentar aconseguir-ho. Han estat els socialistes amb la tenacitat de Pasqual Maragall al capdavant qui l’han fet possible. La història ja està escrita el pare impulsor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 té nom i se’n diu Pasqual Maragall. En el que portem de segle XXI Catalunya ja ha tingut dos presidents, de Jordi Pujol tothom ha reconegut la seva valua i coherència política des de tots els sectors de la vida pública, es compartís o no el seu projecte de Catalunya. Hem d’esperar que els diferents partits catalans sàpiguen valorar objectivament la renúncia de Pasqual Maragall. Hem de creure que els interessos partidistes no els ofusquin i tinguin la suficient alçada de mires com per reconèixer el que ha estat i significat Maragall per Barcelona i Catalunya.