Apunt 4: No als extrems, SÍ a l'Estatut

Queden tres dies per a la celebració del referèndum de l’Estatut, a aquestes alçades són pocs els arguments nous que es poden plantejar en la defensa d’una o altra postura. Ara és el moment en el que els diferents partits procuren fer un discurs que no motivi l’electorat dels que defensen una postura diferent a la seva, al temps que intenten que els partidaris de l’opció que ells defensen no es refredin i vagin diumenge a votar.
Segons els darrers sondejos ha hagut un increment en la voluntat de participar activament a la votació del referèndum, la qual cosa indicaria, molt probablement, que aquest increment de votants reforçarien el vot positiu ja que els partidaris del no són molt més bel•ligerants i ja estaven disposats a votar des d’un primer moment, almenys la gran majoria d’ells però, encara i així, cal motivar-los. En aquest punt cal evidenciar la coincidència d’interessos de les opcions del no en aquesta darrera etapa de campanya i com llurs actuacions els retroalimenten.
Al marge del que va passar al mercat de Collblanc que va ser la reacció espontània de clients i paradistes als permanents atacs del PP a Catalunya i als catalans, la resta de situacions conflictives, i intolerables, que s’han produït amb el PP com un dels protagonistes han estat entre populars i independentistes. Resulta que les bronques dels maulets als actes electorals del PP i les declaracions fora de to i en defensa de la llibertat d’expressió dels populars produeix una reacció simbiòtica que beneficia a tots dos, ja que l’electorat partidari d’un o altre es reactiva i decideixi anar a votar per reafirmar-se en les seves conviccions i en contra dels altres. Així els sectors del nacionalisme espanyol activats per aquesta situació aniran a votar seguin la consigna del PP i “suposadament” en contra dels independentistes. Pel seu costat els independentistes aniran a votar en contra dels espanyolistes i, oh casualitat i coincidència, tots dos votaran el mateix: no a l’Estatut.
Ni una ni l’altra postura interessa als Catalans per això cal anar a votar diumenge i fer-ho per la llibertat d’expressió i per Catalunya, cal anar a votar massivament pel SÍ.