El procés participatiu del Parc de les Basses

Aquest article d'opinió es va publicar a la premsa local de Lleida als diaris Segere i La Mañana. L'article vol resumir el que ha estat un procés participatiu, que des de la Regidoria de Participació Ciutadana es va endegar, per tal que el conjunt de ciutadans de la nostra ciutat digués quelcom sobre com vol que sigui el futur parc de les basses

Als anys cinquanta al nostre país millorava la situació econòmica i afluixava la repressió política, al mateix temps que s’obria al món mostrant les seves potencialitats turístiques. Espanya se convertia així en el referent del sol i platja de tota Europa. Per a la majoria de lleidatans gaudir d’aquests bens no estava al seu abast i pensar en un dia de platja era una fita difícil d’aconseguir. Anar a la platja amb vehicle privat era privilegi d’un molt reduït nombre de famílies i l’oferta del transport públic per traslladar-se a la costa era inviable ja que el temps que requeria per anar i tornar era tant gran que el viatge no sortia a compte.
Tot plegat van fer decidir a Francisco Pons, l’Alcalde de Lleida en aquell moment, a construir el Parc de les Basses a l’any 1958. Unes instal·lacions que durant vàries dècades van ser referència d’esbarjo per a la gent de Lleida però també per a molta altra de tot l’estat i, fins i tot, de l’estranger.
Però, el pas del temps va fer canviar els hàbits dels lleidatans que conjugat amb una major oferta de piscines privades i públiques (com les que el mateix Ajuntament obria als barris), un elevat cos de manteniment del parc i el seu poc ús van dur a una progressiva degradació del que havia estat un parc emblemàtic.
Amb aquests antecedents l’Ajuntament de Lleida es va plantejar la remodelació del parc de les basses i ho va voler fer amb el màxim de consens ciutadà. El Procés de participació ciutadana iniciat amb aquest objectiu va tenir una primera fase en la que van participar polítics de les diferents regidories així com tècnics especialistes en diverses disciplines.
Un cop finalitzada aquesta primera fase l’equip de govern va considerar necessari ampliar el procés participatiu al conjunt d’entitats de la ciutat. Es tractava d’aconseguir que en el projecte de remodelació del nou parc de les bases es veiessin reflectides les propostes, idees i inquietuds del major nombre de persones. Era la premissa per a que el resultat final fos el desitjat, un parc familiar per a totes les edats i del que es pogués gaudir tot l’any.
En el procés de participació ciutadana desenvolupat han participat, d’una o altra manera, més de 3000 persones, més de 500 de les quals han fet aportacions. Les entitats participants han estat 150 que provenien d’àmbits tant diferents com les associacions de veïns, l’esport, la cultura, la salut, la gent gran, la educació, els col·legis professionals, etc.
Per facilitar la participació ciutadana s’han utilitzat diferents mitjans dels que es contemplen al Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Lleida com són els tallers de projectes, consells territorials, enquestes, OMAC, etc. fins i tot el concurs de dibuix del Club Banyetes ha tingut com a lema d’enguany “pinta les Basses”.
Han estat nombroses les reunions informatives realitzades per tota la ciutat amb entitats i persones individuals que han enriquit la reflexió i el debat al voltant de com volem que sigui el futur parc de les bases.
S’ha distribuït a través de la revista municipal i els centres cívics 50.000 enquestes per a que tothom digués la seva. S’han recollit moltes aportacions a la bústia de suggeriments que s’ha anat traslladant, amb l’exposició del procés participatiu, per centres cívics i locals socials, així com a la web de la Fundació Paisatge Urbà.
Ha estat, doncs, un procés participatiu que es va iniciar per la voluntat de l’equip de govern i que ha comptat amb la implicació de tots els que treballen a la regidoria de Participació Ciutadana. Un procés que ha utilitzat els recursos participatius que el Reglament de Participació Ciutadana va aprovar en el passat mandat per totes les forces polítiques de l’Ajuntament.
Els elogis que aquest procés participatiu ha rebut per part de tots els grups municipals confirmen l’encert d’haver-lo desenvolupat i, el que és més important, segur que afectarà positivament al resultat final: el nou parc de les basses.
Joan Gómez

PREGÓ DE FESTES Festa Major dels Blocs de Joan Carles

El següent pregó el vaig llegir a la Festa Major dels Blocs Joan Carles de Lleida. Està escrit en castellà perquè així m'ho van demanar.


PREGÓN BLOCS JOAN CARLES


Primero que nada quiero agradecer de una manera muy especial a la Junta de la Asociación de Vecinos, el hecho de que me dejeis compartir con vosotros el inicio de vuestra fiesta y, también, haberme permitido pronunciar este pregón de la Fiesta Mayor de los Bloques Juan Carlos 2008.

En mi experiencia vital los Bloques Juan Carlos tienen su presencia. De todas las imágenes que tengo en el recuerdo quiero destacar tres:

Ø Como muchos de vosotros recordareis hasta principios de los años 60 este lugar era zona de cultivos por ello la primera imagen que me viene, siendo yo muy pequeño, es la de árboles arrastrados y amontonados por las máquinas y la de un tractor circulando con un Guardia Civil acompañando al tractorista. La ocupación de estas tierras por el Ministerio no fue fácil.
Ø La segunda imagen es la de caras reflejando el miedo, la angustia y enrojecidas por el resplandor de las llamas de una de las casetas ardiendo.
Ø La tercera es la de centenares de niños que asistieron a un espectáculo de títelles en el colegio de Santa María de Gardeny. Unas títelles que organizamos un grupo de jóvenes de la parroquia de Santa Teresita, tengo que decir, sin embargo, que el éxito de convocatoria impidió la realización del espectáculo.

Vuestra historia la tenemos presente muchos lleidatans. la Historia de las 904 viviendas que conforman los Bloques Juan Carlos, no ha sido fácil, por eso, de vez en cuando, vale la pena recordarla. Hace falta conocer el pasado para poder valorar el presente y trabajar para el futuro que deseamos.
Ahora, hoy, estamos en los inicios del siglo XXI, estamos entrando, en la que dicen, tiene que ser la era de la libertad, la comunicación y la justicia... pero atención, no perdamos el mundo de vista ... no tenemos que perder de vista de donde venimos, lo que somos y lo que deseamos para nosotros y nuestros hijos:
Los Bloques Juan Carlos tienen que tener la habilidad de preservar la memoria desde los inicios, desde los huertos que había en esta zona hasta las últimas infraestructuras pasando, como no podía ser de otra manera por el recuerdo de las casetas de madera...
desde los tiempos en que el barrio no existía y llegar hasta aquí era salir de Lleida, ir a la huerta, hasta hoy, que es LLEIDA, en mayúsculas...
Un barrio como los Bloques Juan Carlos que tiene consideración por todo aquello que habéis hecho con el fin de mejorar la calidad de vida, pero que también tiene proyecto de futuro, y esperanza en aquello que el tiempo ha de deparar ...
Que tiene ilusión, la que, todos juntos, pequeños, jóvenes y adultos, hombres y mujeres, tenemos que poner en todas y cada una de las propuestas, iniciativas o buenas ideas que garantizarán el futuro próspero y cohesionado de los Bloques Juan Carlos.
Por todo ello, lo que más nos interesa de los Bloques Juan Carlos son: LAS PERSONAS.
Al fin y al cabo, LAS PERSONAS, son el mayor potencial de cualquier barrio, pueblo, ciudad, o país, por remoto que esté.
LAS PERSONAS son, SOMOS, la auténtica marca de calidad que distingue cualquiera de los rincones del planeta. Hombres y mujeres que, como vosotros, se levantan cada día por la mañana, con nuevas inquietudes, nuevos retos, nuevas ilusiones, nuevo empuje ... día a día, paso a paso, segundo a segundo.

Personas que van protagonizando los pequeños grandes avances que hacen historia. Personas que influyen con su trabajo, con su dedicación, con su lucha en cambios que afectan a tantas familias. La historia, de éste vuestro barrio, está llena de nombres que son referente, quiero recordar a alguno de ellos como el de Chacon, Arnedo, Luzón, Perez, Cortijo, Alarcon entre tantos otros.
Desde los recuerdos y enseñanzas de los mayores del barrio hasta las risas, a las esperanzas y al futuro indiscutible de las niñas i niños que hoy crecen en este barrio.

Ésta es una parte esencial de vuestro potencial humano. Aquello que sois y aquello que nos hace sentir orgullosos.

Pero lo importante hoy es vuestra Fiesta Mayor.
Y La Fiesta Mayor es, sobre todo, la expresión alegre y desenfadada de la vitalidad de un barrio.

Me consta que habéis preparado una fiesta mayor a conciencia, como cada año, con espacios para todo y para todo el mundo: festival infantil, disco móvil, bolos, juegos de mesa, baile popular, aquel elemento tan entrañable cómo es el fútbol entre solteros y casados..., mucha música y bailoteo, y la dulzura de la chocolatada para todos ...
En fin, todo un conjunto de actividades que os divertirán y ayudaran a sonreír, a compartir, a disfrutar de una fiesta que os cohesiona y os ilusiona. VUESTRA FIESTA MAYOR. La que desde hace mucho tiempo hacéis posible desde la culminación del compromiso y el trabajo.
Repito: estoy encantado de compartir con vosotros este inicio de fiestas, permitidme decir, para acabar:
SEÑORAS, SEÑORES, AQUÍ EMPIEZA LA FIESTA MAYOR 2008 DE LOS BLOQUES JUAN CARLOS.
MUY BUENA FIESTA MAYOR
Por muchos años, y enhorabuena.

Conciliació

L’aposta per la conciliació d’Àngel Ros


La ciutat de Lleida té una dimensió territorial que la caracteritza per tenir tots els serveis a una distància no superior als deu quinze minuts de distància del transport públic. Aquesta condició fa que, a priori, la distribució de les tasques a realitzar quotidianament pels ciutadans no tingui la carrega de consum de temps en desplaçaments que tenen a les grans ciutats.

A més, l’evolució econòmica i social de les societats occidentals, i amb elles la de Lleida, ens porta un estat de benestar que ha millorat enormement la nostra qualitat de vida, però, a la vegada, ha distorsionat la nostra distribució del temps per a les diferents obligacions, necessitats o inquietuds que ens són consubstancials de les persones com a éssers socials.

Una bona mostra del que diem és l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació que ens permeten estar permanentment connectats al món més enllà del nostre entorn immediat: telèfon mòbil, internet, correu electrònic, etc. Però, alhora, estan fent que la nostra jornada laboral no finalitzi quan sortim del lloc de treball sinó que es perllongui més allà de l’horari laboral tradicional.

Al mateix temps el progrés ens està permetent utilitzar tota una sèrie d’estris que faciliten o supleixen activitats domèstiques que han requerit, històricament, moltes hores de dedicació per a desenvolupar-les i en molts casos una discriminació social per a qui les desenvolupava.

Modificacions en l’elecció del nostre lloc de residència, de la nostra manera de viure i distribuir les tasques en el temps afecta a aspectes de la vida i la convivència que no poden suplir les màquines com són la cura, l’amistat, l’estima, etc. i demanden una reflexió profunda i d’apostes decidides en les que participin el conjunt d’agents que hi estan implicats.

Propostes com les que està fent i duent a terme Àngel Ros que es basen en la cooperació interinstitucional i amb els agents socials. Propostes que tenen com a objectiu millorar la qualitat humana de la ciutat de Lleida i amb ella la dimensió fraternal de tots els seus ciutadans.

Una reflexió del conjunt d’agents implicats que ens permeti donar una resposta coherent que possibiliti, mitjançant polítiques sobre els nous usos del temps, un millor aprofitament dels recursos existents.

ÀNGEL ROS PER UNANIMITAT

El passat 3 de febrer el PSC va reunir els seus militants de la ciutat de Lleida per elegir al seu cap de llista de la candidatura per a les properes eleccions municipals de la nostra ciutat. La proposta de nomenar candidat a les eleccions municipals del company Àngel Ros va ser aprovada per unanimitat. Va ser una de les assemblees més multitudinària dels darrers temps, van ser molts els companys que van voler estar donant suport explícit a l’Àngel Ros. Tots els militants teníem clar, sense excepcions, sense fissures, que en aquell acte polític presentàvem al millor candidat per tirar endavant els reptes que la Lleida del segle XXI té plantejats. Aquest era el principal motiu que va impulsar als militants per donar el suport explícit al candidat amb la seva presència i el seu vot.
Algú va dir fa temps, i tenia raó, que el partit que millor representa la societat dels pobles i ciutats és el partit dels socialistes perquè la seva militància és diversa i variada, lliure, com la mateixa societat, com ho és Lleida. Per això té un valor afegit el fet que la candidatura d’Àngel Ros tingués el suport unànime de tota la militància socialista.
La presentació per part de l’alcaldable socialista de les línies mestres de la proposta política que es durà al programa de govern municipal va ser un acte generador d’il·lusió, no va ser una assemblea més, va ser un moment polític que tots els reunits vivíem com a històric, feia temps que no sentia tants aplaudiments, tant sentits i tan sincers. Els socialistes presents en aquella assemblea sentíem que estàvem sent protagonistes, en primera línia, d’un projecte de futur engrescador per la nostra ciutat, una ciutat que ens agrada i que volem millorar. Que volem que afronti els reptes presents i futurs amb capacitat integradora, que generi progrés compartit, que tombi barreres i construeixi ponts, en definitiva, una Lleida que sigui humana, lliure, justa i solidària. Un projecte perquè Lleida avanci, perquè als socialistes, i primer que tot ens agrada Lleida. I el nostre candidat la porta a la sang i a l’ànima.
Contrasta aquesta assemblea de companys del PSC amb la situació que viuen altres partits a les terres de Lleida. Sols cal veure els titulars de premsa per a donar-se que alguna cosa està passant en CiU. Candidats que semblaven que estaven destinats a ser la ma dreta del cap de llista a l’alcaldia de Lleida prefereixen renunciar a participar en la llista municipal. Pel seu costat el Consell Comarcal del Segrià, amb el seu president al capdavant, critica la manca de sensibilitat municipalista del president de la Diputació i candidat convergent a l’ajuntament de Lleida, Isidre Gavín, i això que són del mateix partit polític. Per no enumerar les poblacions en les que Convergència Democràtica presenta un candidat a l’alcaldia i Unió Democràtica un altre de diferent, i es diu que han pactat la pau de la federació fins després de les eleccions municipals. Són alguns dels fets que succeeixen a CiU i que coneixem pels mitjans de comunicació i això que normalment els periodistes sols presenten, de la vida interna dels grups polítics, la part d’iceberg que més es veu, tots sabem, que la part de l’iceberg que no es veu sol ser més gran, més profunda, més grisa. El nostre partit, per contra, és tot il·lusió. Ara més que mai. Perquè el candidat il·lusiona i se t’encomana. No ho diem nosaltres només. Per dedicació i qualitat Àngel Ros és la millor aposta per a liderar Lleida en els propers anys. Per preparació, per capacitat de treball, per garantia d’estabilitat, per il·lusió, perquè li agrada Lleida i no s’està de dir-ho. I sobretot, i molt important, perquè la porta al cap i té un projecte de present i de futur, engrescador, modern, per una Lleida en la qual hem de viure i conviure cada vegada millor, amb civisme, educació, tecnologia, projecció exterior, amb més benestar i amb més orgull. Ser de Lleida és un orgull per a tots els que hi vivim i ens agrada. Amb l’Àngel Ros tenim la garantia que ell n’està orgullós, de Lleida i de la gent que hi viu amb la qual vol continuar construint la ciutat cap al present i cap al futur

Ya estem preparant les propostes a les eleccions municipals

La manca d'arguments de Gavín

Fa uns dies escrivia en l’article d’opinió “Lleida m’agrades” com l’oposició a l’Ajuntament de Lleida havia iniciat la campanya electoral de les eleccions municipals amb desmesurada antelació i amb una dinàmica que, de seguir la línia que portava, reproduiria la barroera i nefasta campanya de 1987. En aquell moment feia aquesta reflexió a partir del que es deia a la pàgina web del cap de l’oposició a Lleida i que paral·lelament, de manera orquestrada, es repetia insistentment als mitjans de comunicació per ell mateix i per altres membres del seu equip. L’article denunciava ja en aquell moment que a partir de fets anecdòtics l’oposició volia generar un estat d’opinió negatiu i encrespat en la ciutat de Lleida.
En aquests moments passades unes setmanes, malauradament, la meva percepció inicial s’està confirmant. El cap de l’oposició està deixant de banda els assumptes importants de ciutat que són els que interessen realment als lleidatans i sols es preocupa per centrar la mirada de l’opinió pública en aquelles anècdotes intrascendents per a la ciutat però que ell i el seu equip s’encarreguen de magnificar per pura estratègia. L’única explicació que es pot donar a aquesta situació és que l’equip de Gavín és conscient que no tenen una proposta alternativa real a l’equip de govern encapçalat pels socialistes i per això fan soroll mediàtic pensant que d’aquesta manera s’impedirà veure i comparar els programes i les propostes dels diferents grups.
La prova que demostra el que estic dient és el fet que Convergència i Unió utilitzi els plens municipals per focalitzar tot el debat en l’autoria d’un power point i d’un correu electrònic. Que el cap de l’oposició utilitzi el Ple de l’estat de la ciutat per fer aquestes denúncies i centrar el debat al voltant d’aquest fet i deixi de banda l’ocasió, immillorable per un grup en l’oposició, que representa el debat de l’estat de la ciutat per remarcar els aspectes, que ell i el seu grup, consideren negatius de la gestió municipal realitzada al mateix temps que aprofita per fer les seves propostes polítiques alternatives i així eregir-se en alternativa creïble per a les properes eleccions municipals, és, senzillament, incomprensible. Però sorprèn encara més que es reafirmi en aquesta estratègia i sigui aquest el mateix argument utilitzat posteriorment en el ple ordinari on, teòricament, es debat la política municipal i es fiscalitza la gestió de l’equip de govern.
Que un partit i els seus membres critiquin les actuacions i les polítiques dels altres partits entra dins del joc democràtic, sempre i quan no afectin a la integritat moral de la persona o l’activitat a la qual es critica, i és evident que allò que denuncia Gavín no és el cas. Tots hem estat i som criticats, jo mateix he estat criticat en un to no gaire amable a la pàgina web del Gavín i no per això m’he rasgat les vestidures tot i que alguns dels comentaris ratllaven la manca d’educació. No vull dir amb això que m’agradi la crítica, però el que és segur és que deploro la que no és constructiva i porporcional.
Per això sorprèn que el líder local de CiU denunciï una persecució a la seva persona quan els titulars dels diaris sols parlen de les denúncies que ell fa a terceres persones. Que parli de boicot quan els altres opinen o simplement l’interroguen en un acte públic i obert a les preguntes dels assistents és com a mínim sorprenent. Cal fer evident i desautoritzar l’actuació negativa del cap de l’oposició, per això des de l’equip de govern s’ha realitzat una auditoria del sistema informàtic de la Paeria que demostra la incorrecció de les afirmacions realitzades, de manera tant transcendent, pel cap de l’oposició. La rectificació que requereix la incertesa de les seves afirmacions hauria de ser de la mateixa dimensió que la denúncia feta però sembla que aquesta no és la intenció. És més sembla que el nacionalista pensa i aplica el dit popular de “mancilla que algo queda”.
Els fets d’aquests dies donen a entendre que Gavín està desorientat i no sap per on criticar la gestió troncal de l’equip de govern per això se’n va per les rames. La renovació que diu vol per a Lleida no es veu proposada per enlloc, per contra, es dedica a utilitzar la caixa de ressonància de l’activitat política local que és el Ple municipal per parlar de coses que als ciutadans preocupen molt poc. Parla de joc brut quan no juga del tot net i es fa evident la seva mancança de propostes i de renovació tal com denuncien les joventuts socialistes.

Article publicat al diari gratuït Bondia el dia 12 de juliol

Apunt 6: Menyspreu d'Artur Mas pels vots

Dia sí i dia també Artur Mas està apel·lant a que el proper govern de la Generalitat ha de ser encapçalat pel cap de llista de la formació o federació política que obtingui més escons. En aquest plantejament hi ha, com a mínim, un menyspreu de Mas cap a els electors considerats individualment. Dic que menysprea els votants o, com a mínim, no considera que tots siguin iguals i el seu vot tingui el mateix valor, ja que si realment considerés que el valor de tots els vots és igual el seu plantejament de que governi el partit-federació amb més escons hauria de ser diferent i plantejar que hauria de governar el partit o coalició amb més vots. No hauria d’oblidar que els electors seran representats segons la distribució d’escons que estableix el règim electoral transitori establert a l’estatut de 1979. L’altre aspecte que Mas hauria de tenir en compte és que són tan lícites les coalicions que es fan abans com les que es pacten després del resultat electoral. Dic això perquè Mas representa una Federació de dos partits Convergència Democràtica i Unió Democràtica per tant el que hauria de fer, si vol ser escrupulós amb la tesi que defensa de que governi l’opció que obtingui més escons, és diferenciar en la seva federació els escons de Convergència dels obtinguts per Unió i dir que ell no optarà a presidir el govern si Convergència no obté més escons que cap altra partit. Qualsevol altre plantejament és tendenciós i sols està plantejat des de l’interès particular d’aconseguir la presidència de la Generalitat sense que tingui, per a ell, gaire importància la voluntat del poble considerat ciutadà a ciutadà ni les majories que es poden establir al Parlament de Catalunya que és, en definitiva, on s’elegeix el President de la Generalitat.