En aquestes línies que segueixen vull fer un
petit recordatori del Juanjo
Garra en aquells aspectes que jo més vaig conèixer. Amb ell
vaig, tenir la satisfacció de compartir moments agradables com a amic,
organitzant activitats al barri de Balàfia i, també, com a company de la
corporació municipal de l’Ajuntament de Lleida.
Serveixin aquests lletres com a homenatge a
una persona que afrontava la vida amb templança i els nous reptes com una
necessitat vital. He volgut expressar algunes petites coses de les que vaig
gaudir amb el Juanjo de manera natural i senzilla, característiques que el
definien a ell mateix.
El Juanjo Garra , era un jove actiu i implicat en les
activitats del seva estimada Balàfia, va tenir un paper destacat en el grup de
joves del barri. Un grup de joves que feien militància de pertinència, de
ciutat i de barri, i ho feien reivindicant la utilització de l’article neutre
“lo” per a nomenar el seu barri, per això van popularitzar l’expressió:
“Balàfia lo meu barri”. Expressió que durant molts anys va ser el lema de
l’Associació de Veïns de Balàfia, entitat que vaig tenir la satisfacció de
presidir durant més d’una dècada.
Aquesta sensibilitat per la joventut i la
societat en la que es desenvolupa van portar al Juanjo a integrar-se com a
educador de joventut als serveis socials municipals. Responsabilitat que va
exercir durant uns quants anys. Posteriorment va ser, en el mateix departament
municipal, assistent social a Balàfia i al Secà. També va ser en aquesta època
quan va prestar els seus serveis com a funcionari municipal a l’Entitat Municipal
Descentralitzada de Suchs. Població vinculada administrativament al municipi de
Lleida i en la que deixar la seva empenta al coordinar l’edició del llibre
commemoratiu del cinquanta aniversari de la població. En la carrera
administrativa la seva estima per l’esport el va portar, finalment, a conjugar
afició i professió incorporant-se al Departament d’Esports de l’Ajuntament de
Lleida com a cap de Secció.
La condició d’esportista del Juanjo ha estat
present no sols en la vesant d’alpinista, esport que li va donar i li va treure
tant, sinó també en altres àmbits esportius. Així, quan tot just s’iniciava la
dècada de mil nou-cents vuitanta, el grup de joves de Balàfia, al que com
comentava abans ell pertanyia, es proposà donar la benvinguda a la primavera
amb una activitat esportiva, per això van organitzar la primera cursa popular
de Balàfia. Cursa de la que ell ha estat un dels organitzador, i present d’una
o altra manera, en gairebé totes les edicions fins avui dia. Enguany ha estat
l’edició número trenta-u. Un esdeveniment esportiu que en la seva onzena
edició, i gràcies a l’empenta del Juanjo, el president de l’Associació de Veïns
i un jove capellà de la parròquia Sant Antoni Maria Claret, li van donar
una espenta qualitativa important passant a organitzar-se a partir d’aquell
any, i de manera simultània, la Cursa Popular i la Mitja Marató de
Balàfia, era l’any 1990.
Una de les afeccions que compartíem amb el
Juanjo era la bicicleta de Muntanya. Junts vam anar a Andorra, fa més de vint
anys, a comprar la nostra primera BTT. Bicicleta que adquiríem i estrenàvem el
mateix dia fent una travessa de muntanya d’Andorra a la Seu d’Urgell. A aquesta
seguiren altres rutes per la muntanya, però també, i més assíduament, per
l’horta de Lleida.
El Juanjo sempre va estar lligat fortament als
seus orígens essent un balafienc i lleidatà de pro. Potser per això si no podia
descansar per sempre més a la seva ciutat havia de ser en el lloc més elevat.
Adeu Amic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada