19 de setembre, 2013

Serietat en polítiques dInterior, senyora Obis

El primer que em sorprèn de l'article d'opinió de la senyora Bea Obis en defensa de la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya és que ho faci com a portaveu de CiU a l'Ajuntament de Lleida. Crec que confon posicions, idees i conceptes i ho lamento perquè això no ajuda a millorar la gestió tècnica de l'administració i, menys encara, a la presa de decisions polítiques. Aquest error de partida diu poc a favor de la senyora Obis com a responsable política i lalhora posa en evidència les persones que l'han assessorat al respecte. Per aquest motiu, voldria contestar el seu article per aclarir-li alguns punts.
Sàpiga, senyora Obis, que hi ha diferents moments que cal tenir en compte davant d'un risc. Són la previsió, la prevenció, la resposta a lemergència generada pel risc i el restabliment de la normalitat. Una actuació correcta en cada estadi no sempre evita, però sí disminueix, el perill del següent i, per tant, els recursos necessaris per afrontar-lo.
La previsió és reflexionar davant duna possible situació de risc i intentar preveure què pot passar, analitzar les circumstàncies, la probabilitat que es produeixi, quins elements incideixen de forma positiva o negativa, etc. Les diferents administracions utilitzen els recursos que tenen al seu abast per saber què pot arribar a passar i, basant-se en això, es fan els plans d'emergència corresponents, en funció dels nivells administratius. En aquest sentit, res a dir.
On ja no coincidirem és en la prevenció o en les mesures que cal prendre per evitar o minimitzar un risc. Mentre l'Ajuntament de Lleida neteja periòdicament les clavegueres, tal i com correspon, i en especial aquelles que poden estar afectades pels aiguats, la Generalitat de Catalunya ha reduït la seva despesa en la neteja de lleres dels rius i del sotabosc, ha disminuït les torres de guaita i ha reduït els serveis preventius contra incendis, entre altres. Tot això suposa un increment de risc i un conjunt de  conseqüències negatives que se'n poden derivar com, malauradament, va passar al Pirineu amb els aiguats.
Pel que fa a la resposta de la Generalitat a lemergència produïda per les inundacions de muntanya, i en especial a la Vall d'Aran, deixa molt a desitjar. Durant lepisodi es pot fer poc per evitar-lo. Però lactuació passiva del Govern va perjudicar els aranesos, que van haver desperar més temps del que calia per tenir restablerts els serveis bàsics i imprescindibles. Parlo, per exemple, pel fet de no haver demanat els recursos materials, com helicòpters, i els humans que estaven a la seva disposició de la Unitat Militar dEmergències.

Si ens centrem en els aiguats que van caure a Lleida i que van inundar diferents zones i edificis de la ciutat, en aquest cas sí que es va fer ús daquests recursos existents. Si no, shaurien exigit els serveis dels Bombers a la Generalitat.
No em contesta i m'agradaria saber per què després de tres anys el president de la Generalitat, Artur Mas, encara no ha convocat, tal i com li correspon, la Junta de Seguretat de Catalunya que ell presideix i que és l'òrgan de coordinació per excel·lència de la seguretat a Catalunya.
Senyora Obis, si us plau, no impliqui els cossos operatius en emergències que han actuat professionalment. El problema ve de les males decisions polítiques que està prenent CiU al govern actual de la Generalitat en temes de seguretat. Per tant, insisteixo. No és un problema de Mossos dEsquadra o de Bombers, els sindicats dels quals estan denunciant la manca de recursos que el Govern hi destina. És un problema de decisions polítiques errònies d'Interior que, per això, fa aigües.   

Joan Gómez López
Secretari de Polítiques de Seguretat
Federacio PSC Comarques de Lleida, Pirineu i Aran
@joangomezlopez