El col·lectiu cultural de cappont recorda un dels seus fundadors fican el seu nom a una de les sales del nou local social: l'Andreu Cobo
Fa unes setmanes es va inaugurar el nou local del Col·lectiu Cultural de Cappont. Aquest canvi d’ubicació respon al compromís que es va adquirir per part de la Regidoria a l’inici de la legislatura. El trasllat era la conseqüència d’una voluntat de racionalitzar l’ús i el cost dels espais municipals que eren utilitzats per diferents entitats. Un dels edificis que estava afectat per aquesta política era el del Calpe Toló, que era on el Col·lectiu tenia la seu fins a aquest moment. Encara que feia uns anys que es veia necessari prendre una decisió respecte aquest edifici, la decisió s’havia anat demorant per uns o altres motius.
El procés de selecció d’un nou local per al Col·lectiu Cultural va ser compartit permanentment amb els membres de la seva Junta. Des de la Regidoria de Participació Ciutadana es pretenia que la decisió final fos compartida i no imposada. Considero que el resultat ha estat força satisfactori i així ens ho han manifestat des del Col·lectiu.
Després del temps necessari per fer actuacions d’adequació del local així com per traslladar d’un a l’altre local tots els materials del qual s’havia anat dotant del col·lectiu es va fer la inauguració de la nova seu. Aquest dia vaig tenir una grata sorpresa, els diferents espais del nou local tenien el nom de persones que havien estat vinculades al Col·lectiu al llarg de la seva història. Una de les persones que donava nom a una d’aquestes sales era l’Andreu Cobo una persona especial, també per a mi.
L’Andreu Cobo va ser un dels fundadors del Col·lectiu Cultural de Cappont, un Col·lectiu que va néixer, fonamentalment, perquè la relació d’algunes persones del barri implicades socialment amb l’Associació de Veïns d’aquell moment no era la idònia. Aquests homes i dones van considerar que des de la cultura també es podia treballar pel barri de Cappont, per la ciutat, per una societat diferent. Recordant els versos del poeta diria que treballaven per una cultura entesa com un compromís i no com un luxe dels neutrals.
Els itineraris de la vida ens porta per moments i circumstàncies que et sorprenen i t’emocionen. Amb aquest canvi de local, he recordat la meva relació amb un dels fundadors del Col·lectiu Cultural de Cappont, l’Andreu Cobo, que va marcar la meva vida. L’Andreu va ser una de les persones que més va incidir en la meva trajectòria personal i ho va fer en uns anys de la vida en el que tot té importància i tot el que et passa modela la teva personalitat. Amb l’Andreu vam compartir moltes hores del dia durant uns quants anys. Laboralment, socialment i políticament, compartíem militància política al PSUC. Ell va ser l’home que em va iniciar a la política. L’any 1974 quan encara vivia el dictador ja fèiem junts actuacions polítiques clandestines. No podien ser de cap altra manera en aquells temps. Amb ell vam compartir moments de tota mena, agradables i desagradables, fins i tot el que va marcar la resta de la seva curta vida com va ser el moment en que li van diagnosticar el tumor cerebral. Un tumor que va incidir dràsticament en ell. L’Andreu una persona forta que va lluitar intensament però que no va poder vèncer aquest enemic i la malaltia se’l va emportar.
Per tot això veure que la Junta del Col·lectiu Cultural de Cappont havien dedicat a l’Andreu Cobo una sala al nou local em va satisfer i em va fer recordar moments importants de la meva trajectòria vital. Aquest va ser un d’aquells fets que et recorden qui ets, d’on vens i quin és el sentit de la responsabilitat que com a regidor tens vers la teva ciutat i les seves persones. A la dictadura, la política era platònica les idees eren el més important, amb la democràcia la política es converteix en aristotèlica i totes les persones són importants i el terme mig ha de ser la guia d’un bon govern. Un bon govern ha de fer política i com va dir Aristòtil la política és l’art de fer felices a les persones, d’aconseguir el seu benestar. Per això estic content d’haver aconseguit amb aquest canvi de local una mica més de benestar i de felicitat a les persones de Cappont
Fa unes setmanes es va inaugurar el nou local del Col·lectiu Cultural de Cappont. Aquest canvi d’ubicació respon al compromís que es va adquirir per part de la Regidoria a l’inici de la legislatura. El trasllat era la conseqüència d’una voluntat de racionalitzar l’ús i el cost dels espais municipals que eren utilitzats per diferents entitats. Un dels edificis que estava afectat per aquesta política era el del Calpe Toló, que era on el Col·lectiu tenia la seu fins a aquest moment. Encara que feia uns anys que es veia necessari prendre una decisió respecte aquest edifici, la decisió s’havia anat demorant per uns o altres motius.
El procés de selecció d’un nou local per al Col·lectiu Cultural va ser compartit permanentment amb els membres de la seva Junta. Des de la Regidoria de Participació Ciutadana es pretenia que la decisió final fos compartida i no imposada. Considero que el resultat ha estat força satisfactori i així ens ho han manifestat des del Col·lectiu.
Després del temps necessari per fer actuacions d’adequació del local així com per traslladar d’un a l’altre local tots els materials del qual s’havia anat dotant del col·lectiu es va fer la inauguració de la nova seu. Aquest dia vaig tenir una grata sorpresa, els diferents espais del nou local tenien el nom de persones que havien estat vinculades al Col·lectiu al llarg de la seva història. Una de les persones que donava nom a una d’aquestes sales era l’Andreu Cobo una persona especial, també per a mi.
L’Andreu Cobo va ser un dels fundadors del Col·lectiu Cultural de Cappont, un Col·lectiu que va néixer, fonamentalment, perquè la relació d’algunes persones del barri implicades socialment amb l’Associació de Veïns d’aquell moment no era la idònia. Aquests homes i dones van considerar que des de la cultura també es podia treballar pel barri de Cappont, per la ciutat, per una societat diferent. Recordant els versos del poeta diria que treballaven per una cultura entesa com un compromís i no com un luxe dels neutrals.
Els itineraris de la vida ens porta per moments i circumstàncies que et sorprenen i t’emocionen. Amb aquest canvi de local, he recordat la meva relació amb un dels fundadors del Col·lectiu Cultural de Cappont, l’Andreu Cobo, que va marcar la meva vida. L’Andreu va ser una de les persones que més va incidir en la meva trajectòria personal i ho va fer en uns anys de la vida en el que tot té importància i tot el que et passa modela la teva personalitat. Amb l’Andreu vam compartir moltes hores del dia durant uns quants anys. Laboralment, socialment i políticament, compartíem militància política al PSUC. Ell va ser l’home que em va iniciar a la política. L’any 1974 quan encara vivia el dictador ja fèiem junts actuacions polítiques clandestines. No podien ser de cap altra manera en aquells temps. Amb ell vam compartir moments de tota mena, agradables i desagradables, fins i tot el que va marcar la resta de la seva curta vida com va ser el moment en que li van diagnosticar el tumor cerebral. Un tumor que va incidir dràsticament en ell. L’Andreu una persona forta que va lluitar intensament però que no va poder vèncer aquest enemic i la malaltia se’l va emportar.
Per tot això veure que la Junta del Col·lectiu Cultural de Cappont havien dedicat a l’Andreu Cobo una sala al nou local em va satisfer i em va fer recordar moments importants de la meva trajectòria vital. Aquest va ser un d’aquells fets que et recorden qui ets, d’on vens i quin és el sentit de la responsabilitat que com a regidor tens vers la teva ciutat i les seves persones. A la dictadura, la política era platònica les idees eren el més important, amb la democràcia la política es converteix en aristotèlica i totes les persones són importants i el terme mig ha de ser la guia d’un bon govern. Un bon govern ha de fer política i com va dir Aristòtil la política és l’art de fer felices a les persones, d’aconseguir el seu benestar. Per això estic content d’haver aconseguit amb aquest canvi de local una mica més de benestar i de felicitat a les persones de Cappont
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada