PREMI BAULA A LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

L’Ajuntament de Lleida va instaurar el premi Baula amb la finalitat de promoure la participació ciutadana, incentivar noves experiències participatives i promoure la deliberació ciutadana em l’àmbit municipal. Després de quatre edicions es va considerar oportú fer una reflexió sobre l’evolució del premi, la incidència que aquest tenia en el teixit associatiu de Lleida i si era possible millorar-lo. El resultat d’aquesta anàlisis ens va dur a introduir modificacions a les bases de la cinquena edició que donaven un nou format al premi Baula apropant-lo, encara més, a la realitat de la participació ciutadana a la ciutat de Lleida. Considerem que els canvis introduïts el fan més útil per a la consecució del seu objectiu principal que no és altre que el de promoure el compromís cívic amb la ciutat.
Les modificacions pretenen que el premi ofereixi un nou marc d’estímul necessari per incentivar la participació ciutadana, tot reconeixent des de la institució municipal les entitats cíviques de Lleida, les seves activitats i els seus protagonistes.
Així doncs, el premi Baula ha passat de premiar un projecte d’una administració local, a les persones que són responsables o les entitats que han treballat en experiències de participació ciutadana de l’àmbit de la comunitat de llengua catalana a un premi amb tres modalitats diferents. Premi a la millor entitat cívica que s’hagi destacat en algun camp d’actuació relatiu a l’exercici dels drets de reunió, associació o implicació dels ciutadans en la vida pública. Un premi a la millor activitat participativa la qual hagi destacat en el seu desenvolupament, temàtica, organització o implicació de dones i homes de la nostra ciutat. I finalment el premi d’honor a la trajectòria personal d’algun directiu o responsable que s’hagi caracteritzat per la seva implicació, feina o accions per impulsar activitats de participació ciutadana i compromís amb la nostra ciutat de Lleida.
El premi que se concedia al guanyador, fins ara, consistia en una obra realitzada per un artista lleidatà que tenia un valor econòmic determinat. Amb el nou format el premi és, per a les categories de la millor entitat i la millora activitat, una aportació econòmica que pretenem serveixi com un ajut i incentiu a les entitats guanyadores per tal que continuïn promovent la participació cívica i social. Pel seu costat el premi d’honor a la trajectòria continua sent una obra feta per a l’ocasió per un autor de la nostra ciutat que, enguany, ha esta l’artista Miguel Àngel Gonzalez amb una digníssima obra.
El Jurat que ha tingut que valorar entre les més de setanta propostes per a les diferents modalitats estava composat per representant de diferents àmbits com són el President de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida, el president del col·legi de periodistes de Lleida, el president de la Federació de Cases Regionals, un catedràtic de sociologia de la Universitat de Lleida, el director de l’Escola de Participació Ciutadana, el cap d’Acció Participativa de l’Ajuntament de Lleida i estava presidi per mi mateix. Estic convençut que les deliberacions fetes per aquest jurat l’han dut a atorgar els premis amb un gran encert.
Pel que fa als premiats dir que han estat entitats i persones dels que no hi ha cap dubte de la seva implicació en la societat lleidatana, que ho fan des de perspectives diferents però tots ells amb la mirada posada en la cohesió social i la millora de la convivència. Els premiats en aquesta edició han estat els següents: per a la millor entitat premi ex aequo a la Fundació Arrels de Sant Ignaci i a l’Associació de Veïns de Pardinyes (ORVEPAR), la Fundació Arrels per la seva implicació en l’atenció social i a l’AV de Pardinyes perquè sempre s’ha caracteritzat d’una gran riquesa en la participació dels seus veïns. El premi a l’activitat participativa ha estat pel Pessebre vivent de Magraners que organitza l’Associació Cultural l’Hangar de Magraners el segon més antic de Catalunya i en el que participen més de tres-cents veïns de barri. Finalment el premi d’Honor a la trajectòria ha esta pel senyor Manolo López, actual president de l’Associació de Veïns de Balàfia que té una llarga trajectòria participativa i d’implicació en la vida pública de Lleida. La meva felicitació i reconeixement tots ells. Desitjo que aquest premi sigui un al·licient per molts altres lleidatans i lleidatanes que treballen, de manera altruista, per la millora de la qualitat de vida d’aquesta ciutat.

El dia de Extremadura a Lleida

Prego de inici del dia de extremadura a la nostra ciutat. Una breu reflexió buscant algunes de les moltes semblances que hi ha ente aquests dos territoris, salvant les distàncies.

Extremeñas y extremeños, por origen o por sentimiento, hoy os encontráis reunidos en esta sala para iniciar los actos de celebración de la festividad más representativa de la comunidad autónoma de Extremadura, una comunidad de hombres y mujeres con arraigadas tradiciones y secular cultura.

Permitirme que antes de nada agradezca a la junta del Centro Extremeño que haya pensado en mi para hacer lectura del pregón que da inicio a los actos de celebración del día de la fiesta oficial de Extremadura.

Es un honor que os agradezco muy sinceramente…

Desde el año 1985 en que se designó institucionalmente el día 8 de septiembre como el DIA de Extremadura, esta fecha se ha convertido en la jornada de celebración y reconocimiento de los rasgos propios que dan identidad a Extremadura y sus gentes.

Unos rasgos que se han ido forjando a lo largo de los siglos y han impregnado el carácter de muchos de sus hombres de Pro como ha quedado patente históricamente. Desde los tiempos de los conquistadores en que nombres como Hernán Cortés, Pizarro, o Pedro de Valdivia enaltecen el origen extremeño, a los más actuales como, por ejemplo, el primer presidente de la Junta de Extremadura autonómica Juan Carlos Rodríguez Ibarra que, con acentuada personalidad, ha sido durante los últimos años quien la presidía y representaba. Responsabilidad que asume en estos momentos el actual presidente: Guillermo Fernández Vara.

Personas todas ellas que han hecho historia.

Hoy, Lleida, con el centro Extremeño al frente, y dentro de lo que el refranero catalán denomina la vuitada, se une a los 383 municipios extremeños en esta entrañable celebración del Día Nacional de Extremadura, de la misma manera que ayer celebraban las instituciones públicas y el conjunto de la sociedad civil de nuestra ciudad, entre los que se encontraban miembros del Centro Extremeño, la diada nacional de Catalunya.

Una festividad que en su sentido actual, el de fiesta de la comunidad, es joven, solamente tiene 23 años, dos menos que la comunidad autónoma, pero que ja estaba fuertemente arraigada en el imaginario colectivo por coincidir con la celebración de la virgen de Guadalupe, evidentemente la originaria, la extremeña.

La virgen de Guadalupe y todo lo que la envuelve ha estado siempre presente en la historia de Extremadura como cuando los reyes encomendaron, en el convento del mismo nombre, a Cristóbal Colon su histórico viaje.
La festividad oficial de una comunidad ha de estar arraigada a su historia y sin duda la virgen de Guadalupe ha acompañado a los extremeños a lo largo de su historia formando parte de su acervo cultural.

Estamos celebrando la festividad de la comunidad autónoma de Extremadura.

Lleida y Extremadura, en su conjunto, tienen, salvando las distancias, grandes similitudes que me gustaría destacar. Porqué, siendo cierto que la tierra en la que uno nace siempre se lleva en el corazón el hecho de que se asemeje a la tierra donde decidimos vivir y trabajar seguro que ayuda, y mucho, a que nos sintamos igualmente en nuestra casa, más aún, si existe un sentimiento de agradecimiento mutuo.

Dicen los entendidos que el nombre de Extremadura le viene de la época de la reconquista cuando se denominaba con este nombre a los extremos fronterizos del reino, siendo la actual Extremadura la que ocuparía los territorios a los que se denominaba la extremadura leonesa. Esta posición en el extremo oeste y fronteriza es una característica que también ha tenido y tiene Lleida con referencia al resto de Catalunya.

También Extremadura como Lleida ha padecido recurrentes procesos migratorios a lo largo de su historia que han limitado su capacidad de crecimiento y desarrollo. Flujos de personas que han estados vinculados en Extremadura a la conquista de América y en Lleida a la ocupación de nuevas tierras tras la reconquista de Valencia.

Pero no sólo las migraciones voluntarias para la repoblación han influido en la disminución demográfica de estos dos pueblos. Han sido los conflictos bélicos los que han provocado su despoblación de forma más radical, si cave, recordemos como la Guerra de la Restauración portuguesa del siglo XVII afectaba a Extremadura en la misma medida que lo hacía la Guerra dels Segadors a Lleida. Son estos y sucesivos conflictos bélicos los que de manera constante han afectado a Lleida y Extremadura, provocándoles pobreza i subdesarrollo.

Pero sobre todo en lo que más se asemejan Lleida y Extremadura es en el gran potencial que tienen ambas colectividades.

Un amplio abanico de recursos naturales encabezados por el agua dotan a Extremadura como a Lleida de una capacidad de desarrollo económico basado en la agricultura de regadío que incide de manera muy positiva en su producto interior bruto y generando riqueza y bienestar.

La producción de energía es otro de los puntos fuertes que nos asemejan. En ambos casos son zonas excedentarias en la producción de energía, un excedente que es exportado solidariamente a otras regiones. Digo solidariamente porque su producción se realiza en base a tecnología que comporta cierto riesgo.

Finalmente y por no hacerme demasiado largo apuntare la apuesta decidida del gobierno de Extremadura por incorporar las nuevas tecnologías en todos los ciclos formativos y que ha tenido un reconocimiento internacional. Buena prueba de ello es el premio a la Innovación Regional en su modalidad de Sociedad de la Información que le fue concedido por la Comisión europea en el año 2004 por el proyecto GNU/LinEx. Apuesta que en Lleida se ha traducido en el parque Científico y Tecnológico, Agroalimentario de Gardeny, así como el reconocimiento a la apuesta por la innovación del ayuntamiento de Lleida que representa el hecho que nuestro alcalde presida la comisión de las nuevas tecnologías de la Federación Española de Municipios.

Concretando, podemos afirmar que son muchos y en ámbitos diversos los puntos de similitud entre Lleida y Extremadura los que nos dibujan trayectorias paralelas. Por todo ello la celebración del Día de Extremadura en Lleida ha de ser vivido por los extremeños catalanes o los catalanes extremeños, como mejor queráis, con plena intensidad y emotividad, porque al final de los hechos históricos, de los territorios, de las culturas, de los recursos, de las banderas…etc. encontramos lo más importante: las personas. Tengan los apellidos que tengan y provengan de donde provengan. Porque son los hombres y mujeres y su realización personal lo que ha de mover a los responsables públicos en su actividad política.

Quisiera finalizar recordando una de las estrofas del himno de Extremadura que nos la muestra en positivo, ecológica, con los valores que están en alza y son el objetivo de las sociedades modernas y todo ello en tres versos. Dice así:

El aire limpio
Las aguas puras
Cantemos todos extremadura

Gracias

Un nou local social

El col·lectiu cultural de cappont recorda un dels seus fundadors fican el seu nom a una de les sales del nou local social: l'Andreu Cobo


Fa unes setmanes es va inaugurar el nou local del Col·lectiu Cultural de Cappont. Aquest canvi d’ubicació respon al compromís que es va adquirir per part de la Regidoria a l’inici de la legislatura. El trasllat era la conseqüència d’una voluntat de racionalitzar l’ús i el cost dels espais municipals que eren utilitzats per diferents entitats. Un dels edificis que estava afectat per aquesta política era el del Calpe Toló, que era on el Col·lectiu tenia la seu fins a aquest moment. Encara que feia uns anys que es veia necessari prendre una decisió respecte aquest edifici, la decisió s’havia anat demorant per uns o altres motius.
El procés de selecció d’un nou local per al Col·lectiu Cultural va ser compartit permanentment amb els membres de la seva Junta. Des de la Regidoria de Participació Ciutadana es pretenia que la decisió final fos compartida i no imposada. Considero que el resultat ha estat força satisfactori i així ens ho han manifestat des del Col·lectiu.
Després del temps necessari per fer actuacions d’adequació del local així com per traslladar d’un a l’altre local tots els materials del qual s’havia anat dotant del col·lectiu es va fer la inauguració de la nova seu. Aquest dia vaig tenir una grata sorpresa, els diferents espais del nou local tenien el nom de persones que havien estat vinculades al Col·lectiu al llarg de la seva història. Una de les persones que donava nom a una d’aquestes sales era l’Andreu Cobo una persona especial, també per a mi.
L’Andreu Cobo va ser un dels fundadors del Col·lectiu Cultural de Cappont, un Col·lectiu que va néixer, fonamentalment, perquè la relació d’algunes persones del barri implicades socialment amb l’Associació de Veïns d’aquell moment no era la idònia. Aquests homes i dones van considerar que des de la cultura també es podia treballar pel barri de Cappont, per la ciutat, per una societat diferent. Recordant els versos del poeta diria que treballaven per una cultura entesa com un compromís i no com un luxe dels neutrals.
Els itineraris de la vida ens porta per moments i circumstàncies que et sorprenen i t’emocionen. Amb aquest canvi de local, he recordat la meva relació amb un dels fundadors del Col·lectiu Cultural de Cappont, l’Andreu Cobo, que va marcar la meva vida. L’Andreu va ser una de les persones que més va incidir en la meva trajectòria personal i ho va fer en uns anys de la vida en el que tot té importància i tot el que et passa modela la teva personalitat. Amb l’Andreu vam compartir moltes hores del dia durant uns quants anys. Laboralment, socialment i políticament, compartíem militància política al PSUC. Ell va ser l’home que em va iniciar a la política. L’any 1974 quan encara vivia el dictador ja fèiem junts actuacions polítiques clandestines. No podien ser de cap altra manera en aquells temps. Amb ell vam compartir moments de tota mena, agradables i desagradables, fins i tot el que va marcar la resta de la seva curta vida com va ser el moment en que li van diagnosticar el tumor cerebral. Un tumor que va incidir dràsticament en ell. L’Andreu una persona forta que va lluitar intensament però que no va poder vèncer aquest enemic i la malaltia se’l va emportar.
Per tot això veure que la Junta del Col·lectiu Cultural de Cappont havien dedicat a l’Andreu Cobo una sala al nou local em va satisfer i em va fer recordar moments importants de la meva trajectòria vital. Aquest va ser un d’aquells fets que et recorden qui ets, d’on vens i quin és el sentit de la responsabilitat que com a regidor tens vers la teva ciutat i les seves persones. A la dictadura, la política era platònica les idees eren el més important, amb la democràcia la política es converteix en aristotèlica i totes les persones són importants i el terme mig ha de ser la guia d’un bon govern. Un bon govern ha de fer política i com va dir Aristòtil la política és l’art de fer felices a les persones, d’aconseguir el seu benestar. Per això estic content d’haver aconseguit amb aquest canvi de local una mica més de benestar i de felicitat a les persones de Cappont

El procés participatiu del Parc de les Basses

Aquest article d'opinió es va publicar a la premsa local de Lleida als diaris Segere i La Mañana. L'article vol resumir el que ha estat un procés participatiu, que des de la Regidoria de Participació Ciutadana es va endegar, per tal que el conjunt de ciutadans de la nostra ciutat digués quelcom sobre com vol que sigui el futur parc de les basses

Als anys cinquanta al nostre país millorava la situació econòmica i afluixava la repressió política, al mateix temps que s’obria al món mostrant les seves potencialitats turístiques. Espanya se convertia així en el referent del sol i platja de tota Europa. Per a la majoria de lleidatans gaudir d’aquests bens no estava al seu abast i pensar en un dia de platja era una fita difícil d’aconseguir. Anar a la platja amb vehicle privat era privilegi d’un molt reduït nombre de famílies i l’oferta del transport públic per traslladar-se a la costa era inviable ja que el temps que requeria per anar i tornar era tant gran que el viatge no sortia a compte.
Tot plegat van fer decidir a Francisco Pons, l’Alcalde de Lleida en aquell moment, a construir el Parc de les Basses a l’any 1958. Unes instal·lacions que durant vàries dècades van ser referència d’esbarjo per a la gent de Lleida però també per a molta altra de tot l’estat i, fins i tot, de l’estranger.
Però, el pas del temps va fer canviar els hàbits dels lleidatans que conjugat amb una major oferta de piscines privades i públiques (com les que el mateix Ajuntament obria als barris), un elevat cos de manteniment del parc i el seu poc ús van dur a una progressiva degradació del que havia estat un parc emblemàtic.
Amb aquests antecedents l’Ajuntament de Lleida es va plantejar la remodelació del parc de les basses i ho va voler fer amb el màxim de consens ciutadà. El Procés de participació ciutadana iniciat amb aquest objectiu va tenir una primera fase en la que van participar polítics de les diferents regidories així com tècnics especialistes en diverses disciplines.
Un cop finalitzada aquesta primera fase l’equip de govern va considerar necessari ampliar el procés participatiu al conjunt d’entitats de la ciutat. Es tractava d’aconseguir que en el projecte de remodelació del nou parc de les bases es veiessin reflectides les propostes, idees i inquietuds del major nombre de persones. Era la premissa per a que el resultat final fos el desitjat, un parc familiar per a totes les edats i del que es pogués gaudir tot l’any.
En el procés de participació ciutadana desenvolupat han participat, d’una o altra manera, més de 3000 persones, més de 500 de les quals han fet aportacions. Les entitats participants han estat 150 que provenien d’àmbits tant diferents com les associacions de veïns, l’esport, la cultura, la salut, la gent gran, la educació, els col·legis professionals, etc.
Per facilitar la participació ciutadana s’han utilitzat diferents mitjans dels que es contemplen al Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Lleida com són els tallers de projectes, consells territorials, enquestes, OMAC, etc. fins i tot el concurs de dibuix del Club Banyetes ha tingut com a lema d’enguany “pinta les Basses”.
Han estat nombroses les reunions informatives realitzades per tota la ciutat amb entitats i persones individuals que han enriquit la reflexió i el debat al voltant de com volem que sigui el futur parc de les bases.
S’ha distribuït a través de la revista municipal i els centres cívics 50.000 enquestes per a que tothom digués la seva. S’han recollit moltes aportacions a la bústia de suggeriments que s’ha anat traslladant, amb l’exposició del procés participatiu, per centres cívics i locals socials, així com a la web de la Fundació Paisatge Urbà.
Ha estat, doncs, un procés participatiu que es va iniciar per la voluntat de l’equip de govern i que ha comptat amb la implicació de tots els que treballen a la regidoria de Participació Ciutadana. Un procés que ha utilitzat els recursos participatius que el Reglament de Participació Ciutadana va aprovar en el passat mandat per totes les forces polítiques de l’Ajuntament.
Els elogis que aquest procés participatiu ha rebut per part de tots els grups municipals confirmen l’encert d’haver-lo desenvolupat i, el que és més important, segur que afectarà positivament al resultat final: el nou parc de les basses.
Joan Gómez

PREGÓ DE FESTES Festa Major dels Blocs de Joan Carles

El següent pregó el vaig llegir a la Festa Major dels Blocs Joan Carles de Lleida. Està escrit en castellà perquè així m'ho van demanar.


PREGÓN BLOCS JOAN CARLES


Primero que nada quiero agradecer de una manera muy especial a la Junta de la Asociación de Vecinos, el hecho de que me dejeis compartir con vosotros el inicio de vuestra fiesta y, también, haberme permitido pronunciar este pregón de la Fiesta Mayor de los Bloques Juan Carlos 2008.

En mi experiencia vital los Bloques Juan Carlos tienen su presencia. De todas las imágenes que tengo en el recuerdo quiero destacar tres:

Ø Como muchos de vosotros recordareis hasta principios de los años 60 este lugar era zona de cultivos por ello la primera imagen que me viene, siendo yo muy pequeño, es la de árboles arrastrados y amontonados por las máquinas y la de un tractor circulando con un Guardia Civil acompañando al tractorista. La ocupación de estas tierras por el Ministerio no fue fácil.
Ø La segunda imagen es la de caras reflejando el miedo, la angustia y enrojecidas por el resplandor de las llamas de una de las casetas ardiendo.
Ø La tercera es la de centenares de niños que asistieron a un espectáculo de títelles en el colegio de Santa María de Gardeny. Unas títelles que organizamos un grupo de jóvenes de la parroquia de Santa Teresita, tengo que decir, sin embargo, que el éxito de convocatoria impidió la realización del espectáculo.

Vuestra historia la tenemos presente muchos lleidatans. la Historia de las 904 viviendas que conforman los Bloques Juan Carlos, no ha sido fácil, por eso, de vez en cuando, vale la pena recordarla. Hace falta conocer el pasado para poder valorar el presente y trabajar para el futuro que deseamos.
Ahora, hoy, estamos en los inicios del siglo XXI, estamos entrando, en la que dicen, tiene que ser la era de la libertad, la comunicación y la justicia... pero atención, no perdamos el mundo de vista ... no tenemos que perder de vista de donde venimos, lo que somos y lo que deseamos para nosotros y nuestros hijos:
Los Bloques Juan Carlos tienen que tener la habilidad de preservar la memoria desde los inicios, desde los huertos que había en esta zona hasta las últimas infraestructuras pasando, como no podía ser de otra manera por el recuerdo de las casetas de madera...
desde los tiempos en que el barrio no existía y llegar hasta aquí era salir de Lleida, ir a la huerta, hasta hoy, que es LLEIDA, en mayúsculas...
Un barrio como los Bloques Juan Carlos que tiene consideración por todo aquello que habéis hecho con el fin de mejorar la calidad de vida, pero que también tiene proyecto de futuro, y esperanza en aquello que el tiempo ha de deparar ...
Que tiene ilusión, la que, todos juntos, pequeños, jóvenes y adultos, hombres y mujeres, tenemos que poner en todas y cada una de las propuestas, iniciativas o buenas ideas que garantizarán el futuro próspero y cohesionado de los Bloques Juan Carlos.
Por todo ello, lo que más nos interesa de los Bloques Juan Carlos son: LAS PERSONAS.
Al fin y al cabo, LAS PERSONAS, son el mayor potencial de cualquier barrio, pueblo, ciudad, o país, por remoto que esté.
LAS PERSONAS son, SOMOS, la auténtica marca de calidad que distingue cualquiera de los rincones del planeta. Hombres y mujeres que, como vosotros, se levantan cada día por la mañana, con nuevas inquietudes, nuevos retos, nuevas ilusiones, nuevo empuje ... día a día, paso a paso, segundo a segundo.

Personas que van protagonizando los pequeños grandes avances que hacen historia. Personas que influyen con su trabajo, con su dedicación, con su lucha en cambios que afectan a tantas familias. La historia, de éste vuestro barrio, está llena de nombres que son referente, quiero recordar a alguno de ellos como el de Chacon, Arnedo, Luzón, Perez, Cortijo, Alarcon entre tantos otros.
Desde los recuerdos y enseñanzas de los mayores del barrio hasta las risas, a las esperanzas y al futuro indiscutible de las niñas i niños que hoy crecen en este barrio.

Ésta es una parte esencial de vuestro potencial humano. Aquello que sois y aquello que nos hace sentir orgullosos.

Pero lo importante hoy es vuestra Fiesta Mayor.
Y La Fiesta Mayor es, sobre todo, la expresión alegre y desenfadada de la vitalidad de un barrio.

Me consta que habéis preparado una fiesta mayor a conciencia, como cada año, con espacios para todo y para todo el mundo: festival infantil, disco móvil, bolos, juegos de mesa, baile popular, aquel elemento tan entrañable cómo es el fútbol entre solteros y casados..., mucha música y bailoteo, y la dulzura de la chocolatada para todos ...
En fin, todo un conjunto de actividades que os divertirán y ayudaran a sonreír, a compartir, a disfrutar de una fiesta que os cohesiona y os ilusiona. VUESTRA FIESTA MAYOR. La que desde hace mucho tiempo hacéis posible desde la culminación del compromiso y el trabajo.
Repito: estoy encantado de compartir con vosotros este inicio de fiestas, permitidme decir, para acabar:
SEÑORAS, SEÑORES, AQUÍ EMPIEZA LA FIESTA MAYOR 2008 DE LOS BLOQUES JUAN CARLOS.
MUY BUENA FIESTA MAYOR
Por muchos años, y enhorabuena.

Conciliació

L’aposta per la conciliació d’Àngel Ros


La ciutat de Lleida té una dimensió territorial que la caracteritza per tenir tots els serveis a una distància no superior als deu quinze minuts de distància del transport públic. Aquesta condició fa que, a priori, la distribució de les tasques a realitzar quotidianament pels ciutadans no tingui la carrega de consum de temps en desplaçaments que tenen a les grans ciutats.

A més, l’evolució econòmica i social de les societats occidentals, i amb elles la de Lleida, ens porta un estat de benestar que ha millorat enormement la nostra qualitat de vida, però, a la vegada, ha distorsionat la nostra distribució del temps per a les diferents obligacions, necessitats o inquietuds que ens són consubstancials de les persones com a éssers socials.

Una bona mostra del que diem és l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació que ens permeten estar permanentment connectats al món més enllà del nostre entorn immediat: telèfon mòbil, internet, correu electrònic, etc. Però, alhora, estan fent que la nostra jornada laboral no finalitzi quan sortim del lloc de treball sinó que es perllongui més allà de l’horari laboral tradicional.

Al mateix temps el progrés ens està permetent utilitzar tota una sèrie d’estris que faciliten o supleixen activitats domèstiques que han requerit, històricament, moltes hores de dedicació per a desenvolupar-les i en molts casos una discriminació social per a qui les desenvolupava.

Modificacions en l’elecció del nostre lloc de residència, de la nostra manera de viure i distribuir les tasques en el temps afecta a aspectes de la vida i la convivència que no poden suplir les màquines com són la cura, l’amistat, l’estima, etc. i demanden una reflexió profunda i d’apostes decidides en les que participin el conjunt d’agents que hi estan implicats.

Propostes com les que està fent i duent a terme Àngel Ros que es basen en la cooperació interinstitucional i amb els agents socials. Propostes que tenen com a objectiu millorar la qualitat humana de la ciutat de Lleida i amb ella la dimensió fraternal de tots els seus ciutadans.

Una reflexió del conjunt d’agents implicats que ens permeti donar una resposta coherent que possibiliti, mitjançant polítiques sobre els nous usos del temps, un millor aprofitament dels recursos existents.