La història del parc de les Basses està vinculada a la realitat política, social i econòmica de la Lleida dels anys seixanta. En aquells anys s’estava produint, a tota Espanya, un desenvolupament econòmic remarcable que donaven per finiquitats els pitjors anys de mancances de la postguera. Els espanyols començàvem a gaudir de millores econòmiques personals i familiars que ens permetia aspirar a poder gaudir de temps de lleure. Les Basses van ser una de les respostes a la demanda d’espais d’oci convertint-se en una vàlvula d’escap per a molts lleidatans durant vàries dècades.
Aquest protagonisme adquirit pel parc en aquells anys el van convertir en un dels símbols de la nostra ciutat i en el referent d’esbarjo, de la festa i la diversió. A les basses anàvem a la primavera a menjar la mona i a les piscines durant tot l’estiu, la resta de l’any era un espai bonic i bucòlic però no excessivament freqüentat.
Des de que l’ajuntament de Lleida va decidir tirar endavant la recuperació del parc de les basses ho ha volgut fer amb la complicitat de tots els lleidatans per això ha fet un procés participatiu en dos fases. Una primera amb nombrosos tècnics municipals i amb la col·laboració del col·legi d’arquitectes i una segona oberta a tots els lleidatans i les seves organitzacions, amb una metodologia participativa molt elaborada. L’objectiu teleològic d’aquest procés era que la ciutadania fes propostes i així veiés el nou parc com el resultat de les seves aportacions, era el primer pas que havia de possibilitar que les basses tornessin a ser el referent que havia estat en el passat per a la majoria de lleidatans. Per aconseguir l’objectiu el resultat de tot el procés participatiu recollit en una memòria ha servit com a base de treball per a que l’equip redactor elabori el projecte de pla parcial que en pocs mesos veurà la llum.
El resultat del procés participatiu ha estat criticat per alguna força política perquè en la memòria final no apareixien les seves sigles, i no apareixen perquè no apareixen les sigles de cap organització política, el protagonisme del resultat és del conjunt de ciutadans de Lleida, no podia ser d’una altra manera pel projecte de parc que volem que sigui de tots.
La crítica més insistent, però, ha estat la que feia referència a la hipotètica privatització del recinte de les Basses que segons deien deixarà de ser aquell espai d’ús públic que va ser temps enrere. Res més lluny de la realitat. La memòria és feble i selectiva i sols recordem aquells aspectes del passat que ens interessen o ens convenen. Cal recordar que tres mesos a l’any, des del 15 de juny al 15 de setembre, l’antic parc de les Basses era de pagament, ningú podia entrar al recinte sense pagar la corresponent entrada. Això amb el nou parc no es produirà, durant tot l’any el recinte serà d’accés lliure i gratuït. Recordem ,també, que a l’antic parc, que tenia poc més de vint hectàrees, havia espais d’ús privatiu, cafeteria, restaurant, supermercat, pàrquing, etc. que donaven serveis al recinte. En el nou projecte els espais privatius de serveis ocuparan poc més de sis hectàrees, incloent-hi el pàrquing, zona que evidentment és inferior a les vuit hectàrees que s’ha ampliat el recinte de les Basses amb noves adquisicions de terrenys. Tot plegat fa que el recinte d’ús públic que resultarà en el futur parc de les Basses serà vàries hectàrees més grans que el que havíem conegut fins ara. Al procés participatiu va quedar clar que el nou parc de les Basses havia de ser sostenible i ho havia de ser en tots els sentits, també en l’econòmic. La sostenibilitat econòmica del recinte sols pot donar-se mitjançant el pagament dels costos de manteniment per tots i cada un dels veïns de Lleida amb taxes e impostos, o bé mitjançant una concessió administrativa dels espais de serveis que tingui com a contrapartida el cost del manteniment de tot el recinte sense que aquest deixi de ser d’ús públic. L’equip de govern ha considerat aquesta segona opció la més adient per a que els lleidatans puguem gaudir de manera gratuïta d’un nou parc de les Bases modern, públic i sostenible.
