La nova masculinitat
El dia vuit de març se celebra el dia internacional de la dona treballadora. Amb aquesta celebració es pretén fer un homenatge a totes les dones i en especial a aquelles que han lluitat i ho continuen fent per canviar les condicions socials i polítiques de les dones, per tal de realitzar-se plenament com a persones, en tots els àmbits de la vida i en qualsevol lloc. És una celebració que vol mantenir vius en el record uns fets greus que van tenir la repressió de les dones com a nucli central. Aquesta data serveix també, any rere any, per mantenir viva la consciència que encara no s’ha assolit la plena igualtat entre gèneres, que l’objectiu, tot i que s’avança una mica més cada dia –especialment amb les valentes mesures impulsades per l’actual govern de l’Estat- encara no s’ha assolit. Tot i els avenços, queda encara molt per recórrer.
Aquesta data ens serveix per denunciar, un cop més, que la violència de gènere és present a la nostra societat provocant nombroses i irracionals morts, que la discriminació salarial per qüestió de gènere, que en el camí de la conciliació de la vida personal, laboral i familiar les dones continuen sent les que tenen majors dificultats, que són encara avui dia massa els espais en les relacions sociopolítiques on les dones no tenen la igualtat que la societat del segle XXI exigeix.
No n’hi ha prou amb les declaracions de drets internacionals, ni amb les discriminacions positives de la normativa d’ús quotidià per desterrar de les relacions socials la discriminació de la dona que el patriarcat va instaurar. Una situació de discriminació que s’aguditza als països on impera una concepció de l’estat d’ideologia masclista, que exclouen o ningunegen la meitat dels seus membres. No hem d’oblidar que, a més a més de les conseqüències que aquesta situació té en el present, deixen un pòsit per als anys posteriors que és difícil d’eradicar.
Una data simbòlica per a les dones, de la qual els homes no en podem quedar al marge. En aquests moments, moments en què hi ha moltes iniciatives a debat, en què el canvi que cal fer és evident i cal que la faci el sexe que ha estat considerat el privilegiat invisibilitzant l’altre 50% de la població a espais domèstics i privats.
Ha arribat el moment que els homes assumeixin la necessitat de desenvolupar un nou model d’actitud social. Desenvolupar la nova masculinitat on la igualtat en aspectes tant quantitatius com qualitatius entre els gèneres sigui present en tots i cada un dels moments de les relacions de la vida i dels espais de convivència entre els gèneres. És imprescindible aquesta aposta per la construcció d’un nou concepte del que és ser home, del que és la masculinitat. Una aposta que ha de ser de tots, però en especial i primerament d’aquells homes que pretenem la igualtat i l’equanimitat, perquè una societat on imperin aquests valors sols és possible quan són presents en cada instant de la vida en comú: família, escola, treball, etc.
Endinsar-se en una nova masculinitat significa que l’home adopta un comportament actiu en les relacions socials sense prejudicis previs, prejudicis que han estat establerts per models socials estereotipats segons el gènere. Que la relació és sempre entre iguals, entre persones que tenen els mateixos drets i deures, superant tabús i discriminacions sense justificació. Hem de trencar les barreres i els itineraris establerts a les persones durant segles segons el gènere de pertinença. Les dones han de deixar de ser considerades febles, submises, de segona i objectes de violència per passar a ser considerades ciutadanes de ple dret amb tota la seva dimensió. Perquè es pugui aconseguir aquest objectiu els homes tenim, també, una part mol important de responsabilitat.
Per estar amb sintonia amb la justícia que ambicionem, els homes hem d’assumir el rol d’aquesta nova manera d’entendre i exercir la masculinitat. Perquè per superar qualsevol situació de desigualtat i conflicte, al nivell que sigui, es requereix que en una etapa final ha d’haver acord amb les regles del joc que en resulten. Això significa un comportament dels homes, assumit, conscient i volgut, diferent al que ha estat en el passat.
No és possible instaurar la normalitat desitjada i necessària d’una societat moderna, lliure solidaria i fraternal si tots els implicats no accepten un nou status quo. Els homes tenim la responsabilitat de donar un pas endavant important per aconseguir-ho. Hem avançat en aspectes superficials del conviure quotidià, ara cal fer-ho en profunditat i transversalment a tots els aspectes de la vida: domèstic, laboral, social, polític. S’han de trencar motlles i estereotips del passat, ja no poden ser acceptades les diferències i les discriminacions per raó de gènere, fer-ho és immoral.
